 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Enamorats
Autor: Alfred Hayes
Títol original: In Love
Any publicació:1953
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Edicions 62
Alfred Hayes, totalment desconegut per a mi, m’ha captivat amb la
seva prosa intimista, elegant i delicada.
A primer cop d’ull el títol del llibre ens pot confondre i fer que
la prenguem per una novel·la romàntica. Res més lluny d’això. Enamorats és una novel·la que explica de
forma desoladora la fi de d’una relació amorosa. Però no és desamor el que ens
exposa, no és un trencament causat pel desencant o l’atenuació de la passió,
no; és la interrupció violenta de l’amor.
Situada a Nova York dels anys 50, un home narra en primera persona
i a posteriori la seva relació amorosa
i ruptura amb una noia. La seva era una relació còmoda, bastant lliure, sense
compromisos ni complicacions. Ell, incapaç de donar-se del tot, hi passava de
puntetes com si no s’ho acabés de creure massa, amb la tranquil·litat de tenir la
noia sempre disponible i amb la seguretat que seria ell qui posaria fi a la
relació en un futur no gaire llunyà. Ella, propensa a la malenconia i a la
transcendència, desitjava seguretat (divorciada i una filla de 5 anys) i ser-ho
tot per algú. I aquí és on comença el problema dels personatges: que no volen
el mateix.
Si continuem llegint ens podem pensar que el causant de la ruptura és
en Howard, un home ric que ofereix 1.000 dòlars a la noia per poder estar amb
ella. Però la raó de fons, si esgarrapem bé i no ens deixem enlluernar pel
senyor ric i els seus diners (com farà ella, pràctica; i farà ell, insegur), és
que des de l’inici no desitgen el mateix.
Inevitablement fem l’associació amb la pel·lícula Una proposició indecent (tot i que la
novel·la és molt anterior), però a part de la proposta econòmica que hi ha pel
mig, no té més semblances. El protagonista està desfet per la pèrdua i el motiu
dinerari és del tot indiferent. El llibre es concentra en descriure el trencament
i ho fa de forma magistral i molt propera. El personatge es despulla tant explicant
la seva història que t’afligeix el seu esfondrament.
Amb una lectura ràpida i simplista podríem dir que en Howard aconsegueix
la noia gràcies als seus diners (en part també), però a més, li dóna il·lusió
de seguretat, la protegeix, és atent amb ella, la fa protagonista, única, cosa
que el narrador no fa. Ell es tortura, pateix, es queda encarcarat, rígid, està
gelós, l’estima... però no li diu! Té un daltabaix emocional on concentra tots
els sentiments no expressats. Ell només viu amb intensitat la relació quan perd
la noia, no abans. I n’assumirà la pèrdua quan finalment, un cop caigut el vel il·lusori
de l’amor, la veurà com una desconeguda. Aquest no reconeixement és un
mecanisme defensiu que ajuda a la recuperació? L’enamorament oculta i desfigura
la imatge que es té de la persona estimada fins al punt d’impedir conèixer-la
de veritat? Per què, estimem realment a la persona estimada tal i com és o
estimem la imatge que ens hem fet d’ella?
És un llibre que fa pensar i que fa sentir.
I començant i tancant el llibre,aquest bonic poema de George
Herbert:
L’amor
em va venir a rebre, però l’ànima se’m va arrosar,
culpable
de la pols i el pecat.
Però
l’amor d’ulls rabents, en veure que jo fluixejava
d’ençà
que havia entrat,
se’m va
acostar i em va preguntar amb tendresa
si havia
de menester res.