“els novel·listes ens fan creure que els àpats de societat sempre són memorables per alguna cosa molt enginyosa que algú va dir, o per una acció sorprenentment assenyada. I, gairebé mai, no parlen del menjar. Forma part de les convencions dels novel·listes no esmentar mai la sopa, el salmó o les mandonguilles, com si la sopa, el salmó o les mandonguilles no fossin gens importants, com si mai ningú no es fumés un havà o begués un vas de vi”

Una cambra propia. Virginia Woolf