La senyora Dalloway - Virginia Woolf

© Bocins Literaris

Títol: La senyora Dalloway

Títol original: Mrs Dalloway

Autora: Virginia Woolf

Any: 1925

Traducció: Dolors Udina

RBA La Magrana

 “el nostre jo, que habita com un peix en aigües pregones i navega entre les tenebres obrint-se pas entre els troncs d'herbes gegantines, passa per espais on parpelleja el sol i s'enfonsa més enllà en la penombra, el fred, la profunditat, l'inescrutable; de cop i volta surt a la superfície i juga sobre les ones cargolades pel vent; és a dir, té una necessitat imperiosa de gratar, d'esgarrapar, d'animar-se gràcies a les tafaneries”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “El passat era enriquidor, i l'experiència també, i haver estimat un parell de persones i adquirit d'aquesta manera el poder, que els joves no tenen, de passar pàgina, de fer el que es vol sense preocupar-se gens ni mica de què dirà la gent i d'anar i venir sense gaires expectatives”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “no era capaç de pensar ni de moure's. La vida havia abocat allà aquestes restes d'un naufragi; aparadors plens de vidres de colors que feien que el vianant s'hi quedés mirant amb la letargia del passat”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “La corsecava, però, sentir a dins seu aquell monstre brutal! Sentir cruixir les branques i notar els unglots clavats a les profunditats d'aquell bosc cobert de fulles que era l'ànima”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

“admetia que no sabia res d'ells, que només treia conclusions, com es fa tot sovint, perquè què es pot arribar a saber de persones amb qui es conviu cada dia?”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “L'amor i la religió, les coses més cruels del món, pensava, i les veia maldestres, perilloses, dominants, hipòcrites, indiscretes, geloses, infinitament cruels i sense escrúpols, vestides amb gavardina, al distribuïdor; l'amor i la religió. Havia intentat mai ella convertir algú? No desitjava simplement que cadascú fos qui volia ser?”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “decorem la masmorra amb flors i coixinets inflables; siguem tan dignes com puguem. Aquests rufians, els déus, no se sortiran amb la seva”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “Les seves paraules van esvanir-se. Com s'esvaneix un coet. Les espurnes, després d'haver traçat el seu camí, es rendeixen a la nit, cau la foscor i s'escampa sobre els perfils de les cases i les torres; els inhòspits vessants dels turons s'esborren i desapareixen. Però encara que hagin desaparegut, la nit n'és plena; desproveïdes de color, mancades de finestres, existeixen amb més força, revelen el que la llum directa del dia no aconsegueix transmetre- l'ànsia i la incertesa de les coses acumulades en la foscor”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “Només l'esquelet rígid de l'hàbit sosté l'estructura humana”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “Roses, va pensar amb sarcasme. Tot bestieses, reina. Perquè, a fi de comptes, entre menjar, beure i aparellar-se, els dies dolents i els bons, la vida no havia tingut res a veure amb les roses”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

Entre els actes - Virginia Woolf

© Bocins Literaris

Títol: Entre els actes

Títol original: Between the acts

Autora: Virginia Woolf

Any: 1941

Traducció: Marta Pera Cucurell

Cal Carré

 “Amor. Odi. Pau. Tres emocions constituïen les fibres trenades del cordó de la vida humana”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “Era en l'acte de donar, on raïa el triomf”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “Va mirar amunt i dues gotasses de pluja li van caure de ple a la cara. Li van rodolar galtes avall com si fossin les seves pròpies llàgrimes. Però eren les llàgrimes de tota la gent, que ploraven per tota la gent”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “¿Nosaltres? Però quina cosa tan cruel. Retratar-nos tal com som, abans que haguem tingut temps de simular…”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “Treballem, servim, empenyem, ens escarrassem, guanyem un sou- per gastar-lo… ¿aquí? I ca, per Déu! ¿Ara? No, més endavant. Quan les orelles seran sordes i el cor, eixut”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “Dins del mirall, als seus ulls, veia el que havia sentit de sobte pel devastat, silenciós i romàntic hisendat. <<Enamorada>>, deien els ulls. Però a fora, al rentamans, sobre el tocador, entre les capses de plata i els raspalls de dents, hi havia l'altre amor; l'amor pel seu marit, el corredor de borsa. <<El pare dels meus fills>>, va afegir, recorrent a aquell tòpic oportunament proporcionat per les novel·les. L'amor intern era als ulls; l'amor extern sobre el tocador”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “Representem papers diferents, però som els mateixos”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “Tot l'arbre xiuxiuejava amb el brunzit dels ocells, com si cada un fes sonar d'una estrebada un filferro tes. Un brunzit, un zumzeig arribava de l'arbre ocellbrunzent, ocellvibrant, ocellnegrós. L'arbre va esdevenir una rapsòdia transportadora, una cacofonia estremidora, un èxtasi vibrant i brunzent, amb les branques, les fulles i els ocells proferint vida, vida, vida, amb síl·labes discordants, sense mesura, sens pausa, devorant l'arbrle. I tot d'una, amunt! Ja no hi eren!”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “Buida, buida, buida; silent, silent, silent. L'estança era una conquilla que cantava el que hi havia abans que hi hagués el temps; hi havia un vas al cor de la casa, d'alabastre, suau, fred, que contenia l'essència destil·lada, quieta, de la buidor, del silenci”

Entre els actes – Virginia Woolf

 “s'havia filat entre tots dos un fil crepuscular, abans que sorgissin els branquillons i les fulles de l'autèntica amistat. Va mirar abans de beure. Mirar formava part de beure. ¿Per què desaprofitar cap sensació, semblava preguntar, per què desaprofitar cap gota que puguem esprémer d'aquest món madur, dolç i adorable? Llavors va beure”

Entre els actes – Virginia Woolf