“L'Óssip actuava com si tingués poder i això encara excitava més els que el volien veure destruït. Per a aquests, el poder consistia en els canons, en els òrgans repressius, en la possibilitat de racionar-ho tot, fins la glòria, i a encarregar els seus retrats als pintors. Però l'Óssip continuava insistint: si per la poesia maten, vol dir que li tenen el degut respecte, vol dir que la temen... vol dir que la poesia és poder...”

Contra tota esperança. Nadejda Mandelstam