“De drogues n'hi ha de moltes menes. N'hi ha per recordar i n'hi ha per oblidar. Golconda serveix per oblidar. Però no és un oblit permanent. Pot semblar que oblidem una persona, un lloc, una manera de ser, una vida passada, però el que fem mentrestant és triar un nou repertori per reproduir el mateix drama, busquem la rèplica més perfecta de l'amic, l'amant o el marit que ens esforcem a oblidar. I un dia obrim els ulls i estem atrapats en el mateix patró, repetint la mateixa història. Com podria ser d'una altra manera? És un esquema que ens surt de dins. És intern”

La seducció del Minotaure. Anaïs Nin