“La sorra no semblava sorra, sinó un
vidre vaporitzat que reflectia la llum. El ruixim i l'escuma de les ones era
d'un blanc inigualable. El mar es replegava al seu voltant, li tocava les
cames, els malucs, els pits; com si fossin les d'un escultor líquid, les mans
càlides del mar li tocaven tot el cos”
La seducció del Minotaure. Anaïs Nin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada