Antología poética - Miguel Hernández

© Bocins Literaris

Títol: Antología poética

Autor: Miguel Hernández

Any: 1931-1942

Editorial Espasa Calve

Després de llegir-me aquesta Antología poética del Miguel Hernández, i la posterior posada en comú al grup de poesia, tinc la sensació que no m’hi he aplicat prou. La duresa de la seva biografia m’ha abatut i enlloc de trobar-m’hi propera m’ha creat una distància que no he sabut com resoldre. Potser no era el moment adequat per acostar-me a la seva poesia.

Hernández, un poeta a cavall entre els de la Generació del 27 i els de la del 36, fou un autodidacta des de ben jove. Mentre el llibre fa un recorregut per la seva obra poètica, jo repasso la seva vida. Obligat pel seu pare a deixar els estudis per dedicar-se a fer de pastor de cabres, va començar a compondre d’amagat els seus primers poemes inspirat per la seva vida al camp. Per als poemes amorosos de joventut s’emmiralla en models romàntics un pèl antics que li desenvolupen una veu dramàtica. Més endavant, la seva poesia agafa la vessant social. Hernández reclama la llibertat i la solidaritat denunciant la injustícia i l’opressió mitjançant poemes extensos. D’ideologia comunista i allistat al bàndol republicà, és empresonat al acabar la Guerra Civil i condemnat a mort, que li commutaran per una pena de 30 anys, però morirà amb 31 anys després d’emmalaltir a la presó. Els seus últims poemes parlen del dolor produït per la mort del seu primer fill, de la fam i misèria de la seva família, del buit generat per la guerra, de l’absència dels éssers estimats estant a la presó, de la malaltia que suporta i de la mort que endevina. Costa llegir-lo si es pensa en la seva vida escapçada.