 |
©
Bocins Literaris
|
“Si et tombes cap a tu mateix, atraparàs allò que se’t va escapar mentre t’ocupaves d’una altra cosa. I és més, potser ploris avui per un dolor d’ahir o d’abans-d’ahir”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“la branca, en brotar, intenta independitzar-se del tronc, però li resulta irrealitzable ja que no posseix, a part d’una voluntat invisible d’assolir la independència, allò que li ho permetria, és a dir, que pogués anar-se’n corrents tota sola envers noves terres i cavar el clot on dipositar les seves arrels i omplir-lo de nou per després dedicar-se- com tenen per costum les plantes- a meditar sobre la raó per què els fruits són una de les causes de les guerres”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“A fora, foscor. La terra i la neu dormien, l’una al costat de l’altra, perquè la xarxa argentada, després de pescar el que havia pogut, ja s’havia alçat. Ja no queien els flocs, ni mandrosos ni veloços. Al cap d’unes hores, un silenci ebri gitaria l’alba com una ampolla buida; però, malgrat tot, hi havia un raig de llum que mirava el pati d’amagat”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“L’home fa càlculs per examinar el seu destí. Les xifres són un examen del present i el futur alhora: les pèrdues i els guanys del present t’obliguen a traçar un altre esquema dels passos a seguir per augmentar els ingressos o compensar els dèficits. És un joc sobre paper, sense planificar, que més endavant es converteix en la planificació real d’unes vides”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“Amb un sol dia n’hi ha prou. Tu quants anys tens? Vint? T’hauries estalviat bilions d’aquestes rialles entretallades si només haguessis viscut un dia. Si jo en només unes hores ja he quedat tip de les seves mirades escodrinyadores, què passaria si se succeïssin al llarg de molts anys? Cada dia t’enfrontaràs a les mateixes mirades d’estranys que t’ensumaran com un gos abans de confiar en tu”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“Hi havia una certa ira que es dirigia a qui no l’havia causat i ell se n’adonava, en els seus moments d’assossec, quan s’inclinava sobre els seus quaderns de comptes, gastats de tant esgratinyar-los. Aleshores mirava al seu voltant amb una tendresa viada de disculpes silencioses envers tots aquells rostres, que deixaven de respirar si ell no respirava, rostres que no gosaven somriure si ell no somreia”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“L’esplendor del mul·là declinava i aquell lloc se li feia estret. Començava a pensar quants xais havia sacrificat i quants n’hauria de sacrificar. Amb quants sacs de farina en tindria prou per donar de menjar als convidats i quants matalassos s’embrutarien amb els peus xops per la barreja de neu i fang de les sabates. Mantenia el posat greu pel continu neguit sense que s’hi entremesclés l’alegria; es mantenia un xic altiu per preservar la poca grandesa que li quedava”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
 |
©
Bocins Literaris
|
“la guerra separa los destinos con la misma azarosa indiferencia que los une”
El arte de volar – Antonio Altarriba | Kim
 |
©
Bocins Literaris
|
“L’uomo è socialmente cattivo, un cattivo soggetto. E quando trova una tortora, qualcuno che parla troppo piano, qualcuno che piange, gli butta adosso le proprie colpe, e, così, nascono i pazzi. Perché la pazzia, amici miei, non esiste. Esiste soltanto nei riflessi onirici del sonno e in quel terrore che abbiamo tutti, inveterato, di perdere la nostra ragione”
L’altra verità – Alda Merini
“Ci pareva a noi, pareva a me, di essere messa in una lunga fila di condannati a morte, e che, ogni volta che si cadeva, una frusta pesante si abbattesse su di noi e una voce minacciosa dicesse <<Levati!>>. Così, consumando in un passo irragionevole la nostra esistenza, noi ci addentravamo nei meandri della pazzia”
L’altra verità – Alda Merini
“quando mi sveglio al mattino, e guardo fuori dalla finestra, e mi sento sola, so che nessuno per quel giorno verrà a trovarmi; che, se vorrò, sarò io che dovrò andare a “rompere le balle” agli altri. E questo mi fa male perché io non voglio infastidire nessuno. Ma a volte la solitudine è una cosa atroce”
L’altra verità – Alda Merini
“Ci era proibito tutto; anche di soffrire d’insonnia. E l’insonnia spesso ci visitava, come visita qualsiasi persona su questa terra. Era una insonnia strana, forse perché non eravamo stanche. Comunque era insonnia, e lì si curava con pesanti elettroshock. Perciò molte notti stavo a guardare il soffitto e non dicevo nulla. Ma verso l’alba, dopo una notte bianca, silenziosamente piangevo”
L’altra verità – Alda Merini
“Quando venni ricoverata per la prima volta in manicomio ero poco più di una bambina, avevo sì due figlie i qualche esperienza alle spalle, ma il mio animo era rimasto semplice, pulito, sempre in attesa che qualche cosa di bello si configurasse al mio orizzonte; del resto ero poeta”
L’altra verità – Alda Merini
 |
©
Bocins Literaris
|
“I seguir existint, entre
fondes turbulències”
Tot és altre – Montserrat Rodés
 |
©
Bocins Literaris
|
“Avui dia hi ha més persones desplaçades de les seves llars a un ritme més ràpid que mai en la història moderna. Perdre una llar és una experiència profundament traumàtica, que representa múltiples pèrdues: comoditat, seguretat, privacitat, protecció, estalvis vitals, accés a aliments, aigua i sanejament, i salut. El més tràgic és que esborra els records i les identitats que les persones associen a les seves llars”
Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser
“l’útil convivia intrínsicament amb el que ja era inútil, el vell amb el nou. Però no només s’hi albergaven objectes, també hi havia trobat un lloc per a les ànsies més antigues, perquè hi ha emocions que s’han de guardar per calmar-les, i al llarg dels anys havia provat de trobar amagatalls per als sentiments nous”
Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser
“ho apreciàvem com si fos el seu deure i el nostre dret. Mentre ella anava perfeccionant aquest niu, jo estudiava sense parar- a l’institut o a la meva habitació- per l’obligació de treure bones notes, i el pare anava a les obres per supervisar l’ordre elèctric: llums i ventilació, sistemes de votació, sistemes, sistemes, sistemes de funcionament arreu. Que la casa funcionés, ho donava (ho donàvem) per fet”
Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser
“el pare, malgrat que era la persona que menys s’estava a casa, era l’habitant amb més rituals. Els havia imposat a la mare, que em va traspassar algunes tasques: durant la seva fase de paixà, per exemple, jo li havia de portar les sabatilles i un got de cervesa ben freda així que arribava el vespre. Ai, i un cendrer net. Amb això vull dir que, quan el pare era a casa, la casa havia d’aparentar que era només seva. Com si preparéssim un escenari per a un protagonista”
Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser
“van decidir fer la gran neteja, com cada primavera, endreçant pacientment una habitació rere l’altra. Quan ho tenien tot fet, van tancar les finestres i les portes d’aquelles cases perfectament arranjades i pintades, i van caminar d’una vall a l’altra amb les mans buides. Quan hi van arribar, les aigües creixents ja havien format un llac plàcid, que no deixava cap rastre del poble que havia existit durant segles, i les dones, sense mirar enrere, van començar de nou”
Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser
“I les cases noves no tenien l’encant de les cases antigues, on el dia a dia havia transcorregut des de feia incomptables generacions. Ja no eren de pedra, sinó de totxo, les finestres i portes ja no serien irregulars, pintades amb capes i més capes de colors diferents, i sota el rafal de la teulada ja no hi hauria l’empremta dels vells nius d’orenetes. Ja no contindrien històries i records i el rastre dels avantpassats que, a les cases de tota la vida, s’havien acumulat i forjat al llarg dels segles”
Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser
 |
©
Bocins Literaris
|
“Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca
el vent la seva cançó”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
“És estrany, certament, ja no habitar
la terra,
no fer ús de costums a penes
adquirits,
no dar a les roses i a d’altres coses
que eren tota una promesa
la significança d’un futur humà;
i allò que fórem entre mans
infinitament ansioses
deixar de ser-ho, i fins i tot el
propi nom
abandonar com una joguina que s’ha fet
malbé.
Estrany no anar desitjant els desigs”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
“Qui ara plora en algun lloc del món,
sense motiu plora en el món,
plora per mi.
Qui ara riu en algun lloc, de nit,
sense motiu riu en la nit,
es riu de mi.
Qui ara roda en algun lloc, pel món,
sense motiu roda pel món,
ve cap a mi.
Qui ara mor en algun lloc del món
sense motiu mor en el món,
em mira a mi”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
“Apaga aquells ulls meus: no deixaré
de veure’t,
si em tapes les orelles podré
igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si el meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang”
Versions de Rilke i Nietzsche per Joan
Vinyoli
 |
©
Bocins Literaris
|
“hi ha els ciutadans àrabs, els sionistes religiosos i els religiosos antisionistes, els laboristes <<falcons>> i els laboristes <<coloms>> els pacifistes radicals i els laïcites també radicals, la dreta dura i la dreta més dura, els <<russos>> i els <<etíops>>... i cada grup té una concepció diferent sobre el país, és a dir, sobre les fronteres, les relacions amb els palestins, el paper de l’Estat, el sistema educatiu, etcètera, sense que prevalguin ni una ètica col·lectiva ni una idea única de la identitat nacional”
Israel, el somni i la tragèdia – Joan
B. Culla
“el nucli del procés de pau- el pacte Rabin-Arafat – era molt fràgil, es basava en la incipient confiança mútua entre dues comunitats antagòniques durant generacions, i intentar fer-lo miques resultava d’allò més temptador per a tots els enemics- ideològics, religiosos o estratègics- d’una Palestina repartida dins d’un nou Pròxim Orient estabilitzat i en equilibri sota l’alt patronatge dels Estats Units”
Israel, el somni i la tragèdia – Joan
B. Culla
“els uns, a cavall del <<tot o res>>, s’han quedat sense res, però no s’han donat per vençuts; els altres, practicant el <<tant com es pugui>>, han acabat per tenir-ho tot, però han descobert que les victòries militars no poden esborrar la voluntat d’un poble”
Israel, el somni i la tragèdia – Joan
B. Culla
“Israel deixa de ser el David admirable en la seva fragilitat per transmutar-se en un Goliat arrogant i agressiu; i el Goliat àrab, amb la seva enorme superioritat territorial, demogràfica, numèrica, s’eclipsa a favor del nou David palestí, el refugiat-combatent a la vegada valerós, desvalgut i disposat al sacrifici”
Israel, el somni i la tragèdia – Joan
B. Culla
“L’any 1967 marca el punt més alt en la trajectòria ascendent del projecte nacional sionista engegat nou dècades abans, però el 1967 suposa també l’inici d’una certa davallada qualitativa d’aquell projecte, el començament d’una crisi en la identitat col·lectiva dels israelians, d’una pèrdua de prestigi internacional paral·lela a la idealització de la qual es beneficien els seus enemics”
Israel, el somni i la tragèdia – Joan
B. Culla
“el sionisme és un producte genuí de l’Europa del darrer terç del segle XIX, d’un continent que, persuadit de la seva supremacia cultural, de ser portador de progrés i civilització, està abocant desenes de milions d’homes i dones sobre la resta del planeta- mai abans, ni després, l’ésser humà no ha estat tan lliure de desplaçar-se pel món sense visats ni quotes com entre 1880 i 1914”
Israel, el somni i la tragèdia – Joan
B. Culla
 |
©
Bocins Literaris
|
“Com escrivim el futur de la humanitat? Nosaltres no escrivim res, és el futur que ens escriu. Som fulles arrossegades pel vent. Ens pensem que som el vent, però només som la fulla”
Orbital – Samantha Harvey
“I nosaltres ens estem allà drets, bocabadats. I amb el temps ens arribem a adonar que no tan sols estem als marges de l’univers, sinó que tot plegat és un univers de marges, que no hi ha centre, només una massa atordida de coses que ballen un vals, i que potser la totalitat de la nostra comprensió consisteix en un coneixement elaborat i en constant evolució de la nostra pròpia insubstancialitat, una batussa a l’ego de la humanitat”
Orbital
– Samantha
Harvey
 |
©
Bocins Literaris
|
“perquè aprenem a viure així, no
tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc
temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del
present”
Seixanta-un
poemes – Francesc
Parcerisas
“Les hores passen petites, mínimes en
l’univers.
I són gairebé manses, com la guineu
al cau de l’heura. Vives i lentes
-de fet <<molt vives i
lentes>>, em dius-,
com les gotes que deixa la boira a la
finestra.
No cal esperar el gran foc del volcà,
o l’esplendor de les balenes, ni el
xerric
massa lent de la por a la nit dels
nens.
No, les hores són poques, i s’hi pot
caminar”
Seixanta-un
poemes – Francesc
Parcerisas
 |
©
Bocins Literaris
|
“¿Pot haver-hi, de fet, una riquesa i una alegria més grans que poder viure amb l’esperit tranquil i lliure d’angoixes?”
Utopia – Thomas More
“Pel que fa als tractats, els altres països, un dia en signen un i l’endemà el trenquen i en negocien un de nou. Els utopians, en canvi, no en signen cap amb ningú, ja que els consideren inútils. ¿Que potser la natura no ha establert uns llaços prou sòlids entre els humans? I, d’altra banda, ¿que potser aquell qui no fa cas de les lleis naturals actuarà altrament davant d’una legislació escrita?”
Utopia – Thomas More
“¿Creus que algú demanaria coses supèrflues o inútils, si sap que mai no li mancarà res? És la por de la carestia el que desperta la cobdícia i fa rapaç qualsevol tipus d’animal vivent; en el cas de l’home, però, és només la supèrbia la que el duu a voler superar els altres per fer-ne una obstentació banal”
Utopia – Thomas More