Acció de gràcies per una casa - Stefanie Kremser

© Bocins Literaris

Títol: Acció de gràcies per una casa

Autora: Stefanie Kremser

Any: 2026

Edicions de 1984

 “Avui dia hi ha més persones desplaçades de les seves llars a un ritme més ràpid que mai en la història moderna. Perdre una llar és una experiència profundament traumàtica, que representa múltiples pèrdues: comoditat, seguretat, privacitat, protecció, estalvis vitals, accés a aliments, aigua i sanejament, i salut. El més tràgic és que esborra els records i les identitats que les persones associen a les seves llars”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

 “potser sí que les coses acaben trobant el seu lloc- records i desitjos, cases i mobles, persones i paisatges”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

 “Endreçar també és estimar; estimar una casa, o totes, com si fos una acció de gràcies és estimar la vida”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

 “l’útil convivia intrínsicament amb el que ja era inútil, el vell amb el nou. Però no només s’hi albergaven objectes, també hi havia trobat un lloc per a les ànsies més antigues, perquè hi ha emocions que s’han de guardar per calmar-les, i al llarg dels anys havia provat de trobar amagatalls per als sentiments nous”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

 “ho apreciàvem com si fos el seu deure i el nostre dret. Mentre ella anava perfeccionant aquest niu, jo estudiava sense parar- a l’institut o a la meva habitació- per l’obligació de treure bones notes, i el pare anava a les obres per supervisar l’ordre elèctric: llums i ventilació, sistemes de votació, sistemes, sistemes, sistemes de funcionament arreu. Que la casa funcionés, ho donava (ho donàvem) per fet”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

 “el pare, malgrat que era la persona que menys s’estava a casa, era l’habitant amb més rituals. Els havia imposat a la mare, que em va traspassar algunes tasques: durant la seva fase de paixà, per exemple, jo li havia de portar les sabatilles i un got de cervesa ben freda així que arribava el vespre. Ai, i un cendrer net. Amb això vull dir que, quan el pare era a casa, la casa havia d’aparentar que era només seva. Com si preparéssim un escenari per a un protagonista”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

 “van decidir fer la gran neteja, com cada primavera, endreçant pacientment una habitació rere l’altra. Quan ho tenien tot fet, van tancar les finestres i les portes d’aquelles cases perfectament arranjades i pintades, i van caminar d’una vall a l’altra amb les mans buides. Quan hi van arribar, les aigües creixents ja havien format un llac plàcid, que no deixava cap rastre del poble que havia existit durant segles, i les dones, sense mirar enrere, van començar de nou”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser

 “I les cases noves no tenien l’encant de les cases antigues, on el dia a dia havia transcorregut des de feia incomptables generacions. Ja no eren de pedra, sinó de totxo, les finestres i portes ja no serien irregulars, pintades amb capes i més capes de colors diferents, i sota el rafal de la teulada ja no hi hauria l’empremta dels vells nius d’orenetes. Ja no contindrien històries i records i el rastre dels avantpassats que, a les cases de tota la vida, s’havien acumulat i forjat al llarg dels segles”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser