Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abans del vespre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abans del vespre. Mostrar tots els missatges

4/8/19

Abans del vespre - Enric Sòria


© Bocins Literaris
Títol: Abans del vespre
Autora: Enric Sòria
Any: 1982-2013
Edicions Proa


Abans del vespre és l’antologia poètica seleccionada pel mateix Enric Sòria entre els seus poemaris: Mirall de miratges, Varia et memorabilia, Compàs d’espera, L’instant etern i Arqueologia. El llibre s’obre amb la introducció del seu amic escriptor Sebastià Alzamora, que ens el presenta com el més civilitzat dels poetes, i es tanca amb un poema inèdit.

Sòria convida al lector a entendre la diferència entre el desig i la realitat. Ell ho intenta mitjançant l’escriptura, sigui poesia o bé d’altres gèneres literaris, com els dietaris o les ressenyes de llibres. El seu amor als llibres és evident i molts dels seus poemes, estan encapçalats per cites d’autors que admira. Poeta culte, vital i ple d’inquietuds, clarifica i fa entenedors assumptes complexos. La seva, és una poesia tan propera com profunda. Els poemes, per a ell, són unitats independents i lliures, no lligats ni relacionats entre si. Sòria és exigent i estalviador, només escriu quan és necessari. De fet, Alzamora comenta que pel poeta el millor poema és el poema que no s’ha escrit. Com que se’m fa estrany, i trobo que ha de ser difícil, que un poeta es faci la seva pròpia antologia, em pregunto si aquesta no és el resultat de la voluntat de Sòria d’aturar la seva producció poètica. Espero que no.

“No esperar res tampoc.
No creure en els miracles
i acceptar-los i prou
quan ve que passen”
Abans del vespre - Enric Sòria

3/8/19

“Recorda-ho, doncs, sense enyor ni recança.
El temps per a la joia et fou donat
perquè el balafiares. Si malgastat, llavors,
ara ja poc importa.
El jardí va ser teu almenys un dia”
Abans del vespre - Enric Sòria

2/8/19

“Hi ha veritats dolces, però no són eternes.
Hi ha veritats dolces perquè no són eternes.
No hi ha veritats eternes.
De dolces unes poques”
Abans del vespre - Enric Sòria

1/8/19

“Que tèbiament
ens acompanyen les ombres de l'amor.

Interrogue els marcs de les finestres,
els llençols que en foren testimonis,
els envans on s'hostatgen,
si atresoren algun cabdell de somnis i d'esperes,
si coneixen la música
de la paraula pell
pam a pam pronunciada.
Si han mesurat la llum
d'un cos al mig de les pupil·les.
Si recorden aquella llum després.
Si se'n recorden”
Abans del vespre - Enric Sòria

31/7/19

“Despertar és saber-te,
recordar que t'estime
i que a l'entorn i enllà
el món, indiferent,
ordenadament gira”
Abans del vespre - Enric Sòria

30/7/19

“el desig no és llei, sinó promesa”
Abans del vespre - Enric Sòria

29/7/19

“estimar cada cosa purament mentre passa,
abans que se'ns dissolga en l'aire i les pupil·les,
una imatge entre tantes”
Abans del vespre - Enric Sòria

28/7/19

“Una paraula teua i he acudit, com sempre,
fins i tot content perquè em cridaves.
Un altre error, segur.
Per tu m'enganye massa”
Abans del vespre - Enric Sòria

27/7/19

“Com somnàmbuls o histrions els hòmens passen
armats de vagues creences i motius,
amb cega confiança en els objectes.
De la resta s'encarrega l'oblit, altra vegada”
Abans del vespre - Enric Sòria

26/7/19

“també nosaltres busquem endins d'antics poemes
ressons d'un bell llenguatge que agonitza”
Abans del vespre - Enric Sòria