 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Llibre d’Amic i Amat
Autor: Ramon Llull
Any: 1278
Editorial Claret
Fa mesos que al grup de
poesia ens havíem proposat llegir Ramon Llull, motivats per la celebració del
seu any, i gairebé fem tard. Ens decidim per Llibre d’Amic i Amat en una versió adaptada al català modern pel
Miquel Peix que ens proporciona una lectura més còmoda. Aquest llibre, segons
el pròleg del Vicenç Villatoro, és el més accessible i atractiu per tal
d’introduir-nos a l’obra unitària de Llull.
Perquè el treball de Llull té un objectiu i sentit únic: transmetre la fe
cristiana i convèncer al major nombre possible de gent. Ramon Llull ho va
intentar través de diferents ensenyaments (filosòfics, teològics, místics,
literaris, científics, morals...) integrats en un tot, l’Ars, la seva eina per a convèncer.
Mallorquí, fill d’una família
noble d’origen català, casat amb fills i experiències vàries en l’amor cortès,
als 30 anys se li apareix Jesucrist i a partir d’aleshores ho abandona tot i es
dedica a viatjar i a estudiar, sobretot llatí i àrab (per convèncer infidels ha
de parlar-los en el seu idioma) i a elaborar el seu sistema filosòfic. Per
aquest mateix motiu, conscient que si vol arribar als de la seva terra no hi
tindrà accés amb el llatí, es dirigeix a ells amb la llengua que utilitzen i
entenen, una llengua aleshores d’ús vulgar, el català. El fet d’utilitzar el
català com a llengua escrita mostra el seu caràcter modern i innovador respecte
els seus contemporanis.
El Llibre d’Amic i Amat forma part de Blanquerna, destinat a la meditació dels ermitans, però que fa
extensiu a qualsevol cristià. Segons l’autor, la idea de compondre’l prové de
la pràctica dels sufís musulmans que exposaven belles paraules d’amor en
exemples breus. El llibre conté 365 metàfores morals, una per cada dia de l’any,
on realitza una espècie de diàlegs entre la figura de l’Amat, que és Déu, i la figura de l’Amic, que és el devot cristià que troba a Déu.
El propòsit de Llull era que
llegíssim una metàfora a diari i la meditéssim, no així com faig a corre cuita per
enllestir-lo i poder-lo comentar a temps. Les metàfores són curtes, però no pas
fàcils d’entendre. Per amenitzar la lectura i forçant-ho una mica, alguna de
les metàfores es podria interpretar també des del discurs amorós (malgrat que
defineix més un amor platònic que no pas un amor basat en la igualtat).
Em mancarà reflexió en
aquesta lectura ràpida. Potser si tingués fe o necessitat de tenir-ne,
m’implicaria en una lectura més assossegada i pausada. Em trobo només buscant bellesa
i poesia en Llull. Segurament és un error agafar-lo amb presses, sense gaudir
dels seus pensaments “encapsulats”. Si no em fallés la paciència ni la fermesa
per llegir-me una metàfora diària durant l’any que ve, si que m’agradaria
fer-ho aquesta vegada en català antic. La versió moderna li dóna comprensió,
però li resta atractiu. Mirant en alguna pàgina web la versió en català antic,
comprovo que s’entén força bé. Tot és qüestió de posar-s’hi. Som-hi doncs!