 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Macbeth
Títol original: Macbeth
Autor: William Shakespeare
Traducció: Salvador Oliva
Any: 1607
Vicens Vives
Macbeth és una
de les obres teatrals més conegudes i representades de Shakespeare. Per
refrescar la memòria, l’argument: tres bruixes prediuen a Macbeth, un valent i
exemplar (fins aleshores) general de l’exèrcit escocès, que serà rei d’Escòcia;
i al seu company, Banquo, que serà pare d’una llarga nissaga de reis. Els dos
generals temen i alhora creuen les paraules de les bruixes perquè just abans també
han predit a Macbeth (i s’ha complert) el títol de senyor de Cawdor. Un cop han
sembrat la llavor del mal, les bruixes s’esvaneixen. Malgrat que el rei
d’Escòcia té descendència directa (i seria prioritària en cas de mort), la
possibilitat d’assolir el tron pot tenir una base real ja que Macbeth és parent
del rei. A partir d’aquest moment, la vida de Macbeth segueix una determinació,
pren els vaticinis de les bruixes com a certs i les seves accions futures estaran
encaminades a fer-los complir.
Els crims, primer assassinant
el rei per adquirir el títol de monarca i després a qualsevol que amenaci
directament o indirectament el tron aconseguit amb sang, els du a terme amb
l’ajuda, i incitat, per la seva esposa Lady Macbeth, el personatge irrefutablement
malvat de l’obra. Macbeth és dolent en els fets, però té moral (no l’exerceix,
però la té), sap la diferència entre el bé i el mal. La consciència el
persegueix des de l’inici, fins i tot
abans de cometre els crims. Lady Macbeth és el veritable motor de l’ambició de
Macbeth i la impulsora dels assassinats, és la que fa mans i mànigues, sense
miraments i esquivant obstacles, perquè el seu marit executi les ordres que
ella li dicta. Macbeth dubta, Lady Macbeth no. La primera mort és el més
dificultosa, la resta són conseqüència d’aquesta. L’ambició desmesurada de la
parella no té límits. Les vides humanes no tenen cap valor si fan perillar els
seus designis. El poder els encega, està per sobre de tot, volen adquirir-lo al
preu que sigui, i un cop el tenen, volen conservar-lo al preu que sigui.
És Macbeth un llibre sobre l’ambició o sobre la maldat humana? O bé
una fatal combinació de totes dues? En Salvador Oliva, un dels millors
traductors de Shakespeare al català i que va tenir cura d’aquesta l’edició, es
decanta per la maldat i diu que és per aquest motiu que Shakespeare dóna tanta
importància a les bruixes en l’obra. Tot i així, quan la rellegeixo o sobretot
si penso en l’obra representada (i potser per culpa d’això) l’ambició se’m
filtra i jo no sabria quina de les dues preval sobre l’altra.
És Macbeth l’amo del seu
destí? A l’inici podria semblar que no, ell es creu la profecia de les bruixes,
però quan aquestes finalment s’equivoquen, constatem que no és culpa del destí
i que Macbeth ha estat el responsable directe dels seus actes. Macbeth és un
dolent amb consciència. Sap en tot moment la maldat de les seves accions i la
pateix. Té remordiments que s’acumulen
en el seu inconscient produint-li visions i malsons. El preu de la seva ambició
(o la conseqüència de la seva maldat) no li permetrà tornar a tenir la
tranquil·litat de la seva ànima.