Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

© Bocins Literaris

Títol: Obra completa I

Autor: Vincent Andrés Estellés

Any: 1952-1958

Tres i Quatre

 “I l'adéu, com un os,
un os petit, creuat brutalment a la gola.
Ja saps que ha arribat l'hora d'anar dient adéu,
d'anar ja retallant, perfilant, concretant
l'esperança. Un afer ben trist i necessari.
Cal acomiadar-se, amb afecte, amb tristesa,
d'allò, d'aquelles coses que s'han estimat més,
il·lusions que ja no es poden realitzar,
car és tard, és ja tard, absolutament tard...
Anar, ja reduint, limitant els afanys,
ja les il·lusions en una cosa sola...
Adéu, adéu, adéu”

Obra completa I - Vicent  Andrés Estellés

 “Quelcom es va extingint cada dia en nosaltres”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

 “De vegades les coses no passen perquè sí.
Hi ha clàusules ocultes que van determinant,
que van fent i desfent allò nostre, i en canvi
no compten amb nosaltres, no ens exposen l'assumpte:
ens ignoren del tot. És terrible si es pensa”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

 “No et diré <<Anem ací>>. No et diré <<Anem allà>>.
Només et diré <<Anem>>. Quan ja siga arribada
l'hora, jo t'he dir això només: <<Anem>>.
I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré
dins de la meua mà la teua, em miraràs
a penes- jo em riuré- estaràs nerviosa,
i miraràs el sòl, i de sobte, després,
em miraràs també i també te'n riuràs;
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa
dins la meua, anirem. No deixarem de riure”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

 “Iradament ens entendrim a voltes.
I tendrament ens solem odiar”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

 “No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

 “¡Oh itinerari del desig al bes!”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

 “La vida cada dia ens ofereix problemes.
No és possible resoldre'ls. Sempre en queden alguns
que no es poden resoldre. I es van acumulant.
Residus de problemes. Uns tristíssims residus.
No és possible agafar el cor tal com s'agafa
el melic i amb un dit traure aqueixos residus.
I cada dia augmenten i es van descomponent.
I no és que estiguem trists. Ni és que estiguem amargs.
És això”

Obra completa I  - Vicent Andrés Estellés

 “les preguntes que mai
no m'he fet, em colpegen,
com pedres el pit amarg”

Obra completa I  - Vicent Andrés Estellés

 “He perdut el costum de les coses amables;
ja se sap el que són les coses d'aquest món…
He perdut el costum, no sé on les he deixades,
és possible al cafè, és possible en un banc
d'un passeig qualsevol, és possible, és possible…
Vaja vostè a saber. Ara, però és de nit
i francament no són d'hores d'anar buscant
coses amables, coses tendres”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés