“El pensament humà, en moviment i activitat perpetus, sembla que abomina el buit. Genera, de forma arquetípica, ficcions de supervivència més o menys consoladores. Com un infant a qui espanta la fosca i xiula i crida, també nosaltres maldem per evitar el forat negre del no-res. Ho fem fins i tot emparant-nos amb escenaris d'una puerilitat insultant i del kitsch més evident (aquelles pastures elísies i aquells cors celestials, aquelles setanta-dues verges que esperen els màrtirs de l'Islam)”

Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament. George Steiner