“Le affinità, sovente, provocano amicizie superficiali e fragili, talvolta apparenti o infide, che nascondono profonde rivalità, gelosie, e portano facilmente alle delusioni e alle sorprese”

Sorelle Materassi – Aldo Palazzeschi

 “Erano giunte al punto di accumular danaro senza nemmeno accorgersene, senza sentirne il valore e la passione, sia per parte del loro lavoro come per parte delle rendite di cui non spendevano niente. Avresti detto che oramai attaccate al suo carro fosse il lavoro che le tirava senza potersene distaccare; cosa alla quale non avevano mai pensato, come non avevano pensato un istante a distaccarsi da quella forma di vivere”

Sorelle Materassi – Aldo Palazzeschi

Antologia poètica - Teodor Llorente

© Bocins Literaris

Títol: Antologia poètica

Autor: Teodor Llorente

Any: 1855-1911

Editorial Barcino

 “La porta, que has buscat, del paradís
s'obri als teus passos, trobador feliç;
i totes les somniades meravelles
a tos ulls apareixen d'improvís,
més que en tos somnis belles”

Antologia poètica – Teodor Llorente

 “Sempre l'home pena i plora,
plora el gran, plora el petit;
plora aquell que son bé enyora,
plora que el goja complit;
plora el saber sa impotència,
plora el pecat sa inquietud,
ses temptacions la innocència
i ses lluites la virtut”

 Antologia poètica – Teodor Llorente

 “Quan més amagada, la ditxa és més dolça”

Antologia poètica – Teodor Llorente

 “Per què em miren tos ulls blaus,
si no em vols, dolça xiqueta?
Si em negues del cor les claus,
per què em miren tos ulls blaus?
Ja que en mon amor no et plaus,
deixa'm tu l'ànima quieta”

Antologia poètica – Teodor Llorente

 “Oh terratrèmols dels pobles!
Llampegades! Convulsions!
Qui sap si en eixes tempestes
s'afona o s'aixeca el món!
Vents d'angúnia i d'extermini
xiulen amb estranys udols;
tot s'estremeix i es derrumba;
potser se renova tot.
Vui sobre nosaltres cauen
del món vell los enderrocs;
demà les glòries antigues
brollaran sobre el món nou”

Antologia poètica – Teodor Llorente

 “Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'anima presa
vora el barranc dels Algadins”

Antologia poètica – Teodor Llorente

El callejón de los milagros - Naguib Mahfuz

© Bocins Literaris

Títol: El callejón de los milagros

Títol original: Zuqaq al-Midaqq

Autor: Naguib Mahfuz

Any: 1947

Traducció: Helena Valentí

Ediciones Martínez Roca

 “<<Hombre>> decimos porque olvida, y <<corazón>> decimos porque cambia”

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz

 “sentía como el final eterno se le acercaba raudo, que sus sentidos estaban ya en comunicación con la lóbrega y angosta sepultura, con su aislamiento brutal y con su esqueleto, huesos y mortaja. ¡Qué comprensible, pues, que en su alma resonasen nostalgias, afectos y apego a la vida y a las personas!”

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz

 “sintió el poder del amor, su increíble dominio, su asombrosa magia. Sintió, inconsciente y oscuramente incluso, su fuerza creadora y constructiva, pues el amor trae a nuestra alma el impulso de crear, inventar y renovar”

El callejón de los milagros – Naguib Mahfuz