7/2/23

 “En el <<enrejado humano>>, es el interés de cada individuo por su propia conservación lo que le permite soportar la crueldad de la vida. Hay algo en el hombre que le impide participar del sufrimiento universal, y ello es una protección para la vida”

Manual de filosofía portátil – Juan Arnau

6/2/23

 “Cuando la razón se quiebra no queda otra opción que recurrir al mito. La inteligencia humana no puede prescindir de ciertas preguntas, y se las contesta con el mito, y al hacerlo descansa y se serena, advirtiendo que con la narración entiende aquello que no resultaba posible pensar”

Manual de filosofía portátil – Juan Arnau

5/2/23

 “La filosofía se ha convertido en objeto de sí misma. Ensimismada, ya no se ocupa de cómo vivir, sino de cómo superar las contradicciones que ella misma va generando”

Manual de filosofía portátil – Juan Arnau

4/2/23

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils - Felícia Fuster

© Bocins Literaris
Títol: Una canço per a ningú
i trenta diàlegs inútils
Autora: Felícia Fuster
Any: 1983
Cafè Central i Llibres del Segle

 “No ploris al matí
quan plogui la tristesa,
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.
No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop,
després ploraràs sempre”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

3/2/23

 “Avui,
almenys, no entaforem la vida
en un calaix de calaixera rància
perquè la taqui i l'escorcolli
el temps”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

2/2/23

 “Si véns,
potser m'arribaràs d'aquí a mil anys;
tot descomptant els trens, tremolo encara.
El fred dels calendaris em fa por.
Porto ja la nuesa dels qui moren,
i cor endins
va rovellant-se l'esperar”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

1/2/23

 “Igual que una bufanda que s'allarga
el món es va teixint contínuament,
ni comença ni acaba;
per un costat la llana ja es podreix
per l'altre s'afegeix una passada
i res no es pot cosir,
tot viu per una embasta
i els fils que es fan columnes amb el temps
cauen també i tot es desenganxa”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

31/1/23

 “Jo vinc només per oferir-te
amb el silenci tens
el jardí
càlid dels meus braços”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

30/1/23

 “Sense edat ni raó
només amb un delit
prou llarg per a arribar-me
a totes les ferides que em serveixen
de brúixola, intento caminar.
Els camins són rodons i no m'avancen
i l'Estrella Polar ja no sap més
-com una llàntia inútil-
en quin punt cardinal voldrà cremar-me”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

29/1/23

 “I tot ho donaré i tot per res,
només per veure't viure.
Quina fal·lera estranya
fa que m'ho jugui tot als daus d'un cor
enderrocat,
sabent que encara que guanyés
tot ho haig de perdre”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

28/1/23

Incerta glòria - Joan Sales

© Bocins Literaris
Títol: Incerta glòria
Autor: Joan Sales
Any: 1956-1971
Club Editor

 “Al capdavall, cal tan poc per ser feliç; una mica d'amor és tot el secret, no n'hi ha d'altre. Una mica d'amor a allò que tens ¡i ja és com si tinguessis tot el que voldries!”

Incerta glòria – Joan Sales