Orbital - Samantha Harvey

© Bocins Literaris

Títol: Orbital

Títol original: Orbital

Autora: Samantha Harvey

Any: 2023

Traducció: Ernest Riera

Edicions 62

 “Com escrivim el futur de la humanitat? Nosaltres no escrivim res, és el futur que ens escriu. Som fulles arrossegades pel vent. Ens pensem que som el vent, però només som la fulla”

Orbital – Samantha Harvey

 “Simultàniament, no voler ser aquí i voler ser-hi sempre, tenir el cor erosionat i buidat per l’afany, però no és buidor en absolut, sinó més aviat la certesa que es pot omplir de qualsevol cosa”

Orbital – Samantha Harvey

 “no has d’oblidar mai el preu que la humanitat paga pels seus moments de glòria, perquè la humanitat no sap quan aturar-se, no sap quan plegar veles; per tant, ves amb compte”

Orbital – Samantha Harvey

 “¿és necessàriament veritat que com més t’allunyes d’una cosa, més perspectiva sobre aquesta cosa tens?”

Orbital – Samantha Harvey

 “Les persones són boniques perquè tenen llum a la mirada. A vegades són destructives, a vegades fan mal, a vegades són egoistes, però són boniques perquè són vives. I el progrés és així, viu per la seva naturalesa”

Orbital – Samantha Harvey

 “I nosaltres ens estem allà drets, bocabadats. I amb el temps ens arribem a adonar que no tan sols estem als marges de l’univers, sinó que tot plegat és un univers de marges, que no hi ha centre, només una massa atordida de coses que ballen un vals, i que potser la totalitat de la nostra comprensió consisteix en un coneixement elaborat i en constant evolució de la nostra pròpia insubstancialitat, una batussa a l’ego de la humanitat”

Orbital – Samantha Harvey

 “Són com pitonisses, la tripulació. Pitonisses que poden veure i predir el futur, però que no poden fer res per canviar-ho o aturar-ho”

Orbital – Samantha Harvey

 “Però no n’hi ha, de pensaments nous. Només són pensaments vells nascuts en moments nous”

Orbital – Samantha Harvey

Seixanta-un poemes - Francesc Parcerisas

© Bocins Literaris

Títol: Seixanta-un poemes

Autor: Francesc Parcerisas

Any: 2014

Quaderns Crema

 “perquè aprenem a viure així, no tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del present”

Seixanta-un poemes – Francesc Parcerisas

 “si encara dorms,
que la teva mà retingui
el goig de la nit
i me’n faci penyora:
d’una llum que ens donaria
somnis sencers de vida”

Seixanta-un poemes – Francesc Parcerisas

 “Fidel potser només a mi
que em sé les pors i l’escletxa
dels finals, busco una llenca de llum,
prima, per si volies, a poc a poc,
en la posta, acompanyar-m’hi”

Seixanta-un poemes – Francesc Parcerisas