“Què ho fa que fins i tot el millor dels homes sempre sembla que calli i amagui alguna cosa als altres? Per què no podem dir ara mateix el que tenim al cor, sense embuts, quan sabem que les nostres paraules no se les endurà el vent? Tothom sembla més aspre del que és en realitat”

Les nits blanques – Fiódor Dostoievski

 “I et sap greu que la bellesa fugissera s'hagi pansit tan irremeiablement, que hagi lluït davant teu d'una manera tan enganyosa i vana; et sap greu no haver tingut temps ni tan sols d'enamorar-te'n”

Les nits blanques – Fiódor Dostoievski

 “Què n'he fet dels anys? On he enterrat els meus millors dies? He viscut o no?”

Les nits blanques – Fiódor Dostoievski

 “Tot un imperi de somnis se li esfondra al voltant, sense deixar petja, sense fer cap soroll ni cap estrèpit, un imperi que passa volant com la visió d'un somni, mentre ell no recorda ni què somiava”

Les nits blanques – Fiódor Dostoievski

 “de moments com aquests, com el d'ara, en visc tan pocs, que no puc deixar de reviure'ls en somnis. Somiaré en vostè tota la nit, tota la setmana, un any sencer. Demà vindré sens falta, seré just aquí, en aquest lloc, en aquesta hora precisa, i seré feliç de recordar això d'avui. Ara ja m'estimo aquest lloc”

Les nits blanques – Fiódor Dostoievski

 “No sé callar quan el cor parla dins meu”

Les nits blanques – Fiódor Dostoievski

 “tot el que demano és que em dediqui un parell de paraules amables, amb simpatia, que no se'm tregui de sobre ja d'entrada, que es cregui les meves paraules, que escolti el que li vull dir, que es rigui de mi, si li ve de gust, que em doni esperances, que em dediqui un parell de paraules, només dues, encara que després no ens hàgim de veure mai més!”

Les nits blanques – Fiódor Dostoievski

Sorelle Materassi - Aldo Palazzeschi

© Bocins Literaris

Títol: Sorelle Materassi

Autor: Aldo Palazzeschi

Any: 1934

Mondadori Libri

 “Nella nostra vita quotidiana si è spesso vittime di certi abbagli, sia come attore che come spettatori, è un'illusione dei sensi, della vista principalmente, e quando più siamo sicuri d'essere noi a mandare la barca, proprio allora ci accorgiamo (è un momento terribile) che la barca ci fa andare, e dove vuole; ed à allora che ci affanniamo con ogni mezzo per mantenerci nella prima illusione e dimostrarlo allo spettatore”

Sorelle Materassi – Aldo Palazzeschi

 “Quali sorprese ci prepara la sorte, e proprio allorquando viviamo più fiduciosi che nulla avviene alle nostre spalle”

Sorelle Materassi – Aldo Palazzeschi

 “Succede sempre così, anche per coloro di cui nessuno pensò mai a occuparsi viventi, nell'ora della morte c'è un po' d'attenzione; e anche se non si sarebbe scomodato per salutarli, un cane con la coda, quando passano coi piedi all'ingiù tutti si scoprono il capo rispettosamente”

Sorelle Materassi – Aldo Palazzeschi

 “Erano due fanciulle impietrite, femminilità di cui soltanto l'esperto osservatore poteva sorprendere dei lampi rari e vaghi scaturente come fuochi fatui dalle ceneri, e che rientravano sotto di quelle non appena eseguita la pallida e fallace apparizione”

Sorelle Materassi – Aldo Palazzeschi