“Els fets passats els anem portant a l'esquena les noves generacions com si fossin propis”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

 “No sabia que aquestes coses anessin d'aquesta manera. Perquè el servei que volia el senyor el vaig entendre de seguida, que és del que s'ha de fer més de nit que de dia, i vostès ja m'entenen. Jo, això no m'ho esperava, però no paro de pensar que vostès sí que sabien on m'estaven enviant. També sé que només la misèria els ha empès a fer de mi una cosa per vendre. Només tinc curiositat per saber el preu”

Els silencis de Derrís – Bartomeu Cruells

Teogonia - Hesíode

© Bocins Literaris

Títol: Teogonia

Títol original: θεογονία

Autor: Hesíode

Any: VII a.C

Traducció: Francesc J. Cuartero Iborra

Adesiara Editorial

 “Allí, de la terra llòbrega i del Tàrtar boirós, del mar estèril i del cel estrellat, hi ha en rengle les deus i els termes de totes les coses- feixucs, rovellosos, que fins i tot els déus avorreixen, un gran abisme: hom no n'aconseguiria el fons en un any sencer, ni que abans arribés a traspassar-ne els portals, ans d'ací d'allà l'arrabassaria huracà rere huracà feixuc-. Esfereïdor, fins i tot per als déus immortals, és aquest prodigi”

Teogonia – Hesíode

 “la Nit i el Dia s'acosten l'un a l'altre i s'entresaluden quan traspassen el gran llindar de bronze: l'una està a punt de tornar a dins que ja l'altre surt per la porta, i el casal no els reclou mai tots dos alhora, ans sempre n'hi ha un que és fora de casa, rodant per la terra, mentre que l'altre, dins el palau estant, espera que arribi l'hora de posar-se en camí”

Teogonia – Hesíode

 “ressonà al voltant el mar immens, la terra va fer un gran retruny, gemegava l'ample cel, sacsejat, i s'estremí l'alt Olimp des dels seus fonaments amb l'embranzida dels immortals”

Teogonia – Hesíode

 “conteu com, en el principi, nasqueren els déus i la terra, els rius i el mar immens d'inflor violenta, les estrelles lluminoses i l'ample cel en l'altura; i els qui van nàixer d'aquells, els déus atorgadors de béns, com es van dividir la riquesa i com es van repartir els honors; i com, en el començ, habitaren l'Olimp de moltes fondalades. Conteu-me això des del principi, Muses”

Teogonia – Hesíode

 “Feliç aquell que les Muses estimen: de la seva boca raja una veu dolça. Car si un hom, amb l'ànima aclaparada per un neguit recent, es corseca afligit, llavors l'aede servent de les Muses celebrarà les proeses dels homes primigenis i els déus benaurats que habiten l'Olimp, i ell tantost oblida les tristors i no recorda la seva angoixa: de seguida l'han capgirat els presents de les deesses”

Teogonia – Hesíode

 “al cim més alt de l'Helicó formaren cors de bellesa encisera, gronxant-se vivament sobre els peus. Partint d'allí, embolcallades de boira espessa avançaven en la nit tot fent sentir una veu bellíssima”

Teogonia – Hesíode

 “Sabem dir moltes mentides que semblen dites veres; però sabem també, quan volem, proclamar veritats”

Teogonia – Hesíode

 “quan arribà el termini i les Hores feren el tomb, consumits els mesos, i es compliren molts dies, ella infantà nou donzelles de pensaments concordes, inquietes pel cant i amb l'ànima lliure d'angoixa dins el pit, prop del cim més alt de l'Olimp”

Teogonia – Hesíode

La ciutat cansada - Maria Cabrera Callís

© Bocins Literaris

Títol: La ciutat cansada

Autora: Maria Cabrera Callís

Any: 2017

Proa

 “Si les paraules no fossin mentida jo

no diria sinó paraules”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís