Edèn - Audur Ava Ólafsdóttir

© Bocins Literaris

Títol: Edèn

Títol original: Eden

Autora: Audur Ava Ólafsdóttir

Any: 2022

Traducció: Macià Riutort

Club Editor

 “les persones no van ser creades per comportar-se assenyadament”

Edèn  – Audur Ava Ólafsdóttir

 “¿Quantes primaveres té al davant un ésser humà? Sempre ens trobem al bell mig de la vida”

Edèn  – Audur Ava Ólafsdóttir

 “la gent es passa la vida explicant als altres com és la vida i com es fan les coses”

Edèn  – Audur Ava Ólafsdóttir

 “M’agrada quan escrius que la vacil·lació que expressa una crossa linguística ve del fet que el pensament lògic i les emocions han entrat en conflicte”

Edèn  – Audur Ava Ólafsdóttir

 “¿Li he de dir que hi ha investigacions que demostren que la gent cada vegada fa servir menys paraules per expressar-se i que gairebé ningú n’utilitza més de cinc-centes?”

Edèn  – Audur Ava Ólafsdóttir

 “per més que estudiï la manera com els sentiments i la forma d’expressar-se encaixen en el sistema gramatical, no tinc gaire traça per fer encaixar els meus pensaments en les meves paraules”

Edèn  – Audur Ava Ólafsdóttir

Les ones - Virginia Woolf

© Bocins Literaris

Títol: Les ones

Títol original: The Waves

Autora: Virginia Woolf

Any: 1931

Traducció: Maria Antònia Oliver Cabrer

La Temerària Editorial

 “És estrany que nosaltres, capaços de patir tant, puguem infligir tant de patiment”

Les ones  – Virginia Woolf

 “veure les coses sense vincular-s’hi, des de fora, i adonar-se de la seva bellesa innata! I després la sensació que t’han tret un pes del damunt: han desaparegut els fingiments, els fer-veure-que, les irrealitats, i ha arribat l’alleugeriment que, amb una mena de transparència, et fa invisible i pots veure a través de les coses mentre camines”

Les ones  – Virginia Woolf

 “sento les ones de la meva vida que s’empenten i trenquen al meu voltant, jo que he posat arrels”

Les ones  – Virginia Woolf

 “Cal ser escèptic, però també cal llençar la precaució al vent i quan s’obre la porta acceptar-ho tot absolutament. També cal plorar alguna vegada; i també rascar sense compassió, amb un gest ferm de ganivet, el sutge, la crosta i totes les excrescències dures de la mena que siguin. I així, mentre els altres parlen, fer baixar cada cop més avall la pròpia xarxa, i després tornar-la a pujar suaument i treure a la superfície allò que ell va dir, allò que ella va dir, i fer-ne poesia”

Les ones  – Virginia Woolf

 “El món em comença a passar pel costat com les feixes de la vora d’un prat quan passa el tren, com les ones de la mar quan un vaixell hi avança”

Les ones  – Virginia Woolf