“¿Per què sempre ens trobem
drets a l’andana d’una estació
anònima, davant d’unes vies
que no es trobaran mai,
a cada pas dient adéu?”
A cada
pas dient adéu – Josep Maria Fulquet
Pensar, gaudir, compartir
“¿Per què sempre ens trobem
drets a l’andana d’una estació
anònima, davant d’unes vies
que no es trobaran mai,
a cada pas dient adéu?”
A cada
pas dient adéu – Josep Maria Fulquet
“Obscenitat de la vellesa,
del viure a qualsevol preu.
Obscenitat d’una existència
que, buida i tot, s’aferra a l’erm
glaçat de la decrepitud
i busca, en la claror vacil·lant
de l’alba, a les remotes golfes
de la memòria antiga,
la crossa necessària, l’excusa
imprescindible que l’ajudi
a traginar encara amb dignitat
la pròpia ruïna”
A cada
pas dient adéu – Josep Maria Fulquet
“ser comparsa, figurant
d’un espectacle on potser
un dia et vas imaginar
protagonista, però al qual
mai no t’havien convidat;
i passar de puntetes
pels grans salons de la vanitat
on els miralls no reflecteixen
sinó la profunda misèria;
fer, al capdavall, com si mai
no haguessis existit”
A cada
pas dient adéu – Josep Maria Fulquet
“Esclar que tothom ho vol. Tothom el vol, un tros de terra, encara que sigui petit; només una cosa que sigui seva”
Homes i
ratolins – John
Steinbeck