 |
©
Bocins Literaris
|
“és estrany amb quina rapidesa les persones s’acostumen les unes a les altres, quan hi estan obligades”
L’últim amor de Baba Dúnia – Alina Bronsky
“El pitjor de debò és quan et cases. De sobte no ets tan sols responsable de tu mateix, sinó també d’altres, i cada vegada són més els que se t’agafen a les faldilles. Però dins del teu cor tu encara ets la criatura que sempre has sigut, i ho continuaràs sent molt temps. Si tens sort, arribaràs a ser mig adult quan siguis vell. Tot just llavors estaràs en condicions de sentir compassió pels que són joves. Abans els enveges, ves a saber per què”
L’últim amor de Baba Dúnia – Alina Bronsky
“Jo no tinc por de la mort. Però en moments com aquest, quan perdo la calma, torno a recordar què vol dir tenir por. No pels meus fills, sinó per mi mateixa. És una ximpleria aferrar-se a un cos que ja ha passat per tot. Però aquests segons m’ensenyen que encara no estic tan preparada com em pensava. Encara hi ha coses que cal resoldre”
L’últim amor de Baba Dúnia – Alina Bronsky
 |
©
Bocins Literaris
|
“Quin món era aquest en què els pobres s’han de separar dels seus fills per tenir cura del fills dels rics?”
Som aquí – Montse
L. Tolosana