24/6/21

 “las personas que pasan por las calles no se conocen. Al verse imaginan mil cosas las unas de las otras, los encuentros que podrían ocurrir entre ellas, las conversaciones, las sospresas, las caricias, los mordiscos. Pero nadie saluda a nadie, las miradas se cruzan un segundo y después huyen, buscan otras miradas, no se detienen”

Las ciudades invisibles - Italo Calvino


23/6/21

 “todo lo imaginable puede ser soñado, pero hasta el sueño más inesperado es un acertijo que esconde un deseo, o bien su inversa, un temor. Las ciudades, como los sueños, están construidas de deseos y de temores, aunque el hilo de su discurrir sea secreto, sus normas absurdas, sus perspectivas engañosas, y cada cosa esconde otra”

Las ciudades invisibles - Italo Calvino

22/6/21

 “El viajero reconoce lo poco que es suyo al descubrir lo mucho que no ha tenido y no tendrá”

Las ciudades invisibles - Italo Calvino

21/6/21

 “Sólo si conoces el residuo de infelicidad que ninguna piedra preciosa llegará a compensar, podrás calcular el número exacto de quilates a que debe tender el diamante final, y no errarás desde el principio los cálculos de tu proyecto”

Las ciudades invisibles - Italo Calvino

20/6/21

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

© Bocins Literaris
Títol: El cantó de Guermantes II
Títol original: Le côté de Guermantes, II
Autor: Marcel Proust
Any: 1920
Traducció: Josep Maria Pinto
Viena Edicions

 “Perseguim la realitat. Però a còpia de deixar-la escapar, acabem observant que, a través de totes aquestes temptatives vanes en què hem trobat el no-res, subsisteix una cosa sòlida, i és el que buscàvem. Comencem a discernir, a conèixer el que ens agrada, mirem de procurar-nos-ho, encara que sigui al preu d'un artifici”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

19/6/21

 “Els beneits s'imaginen que les grans dimensions dels fenòmens socials són una ocasió excel·lent de penetrar una mica més en l'ànima humana; al contrari, haurien de comprendre que, tot descendint en profunditat en una individualitat tindrien l'oportunitat de comprendre aquells fenòmens”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

18/6/21

 “No hi ha res com el desig per impedir que les coses que diem tinguin cap semblança amb el que tenim al pensament”

El cantó de Guermantes - Marcel Proust

17/6/21

 “Les paraules no canvien tant de significat durant els segles com, per a nosaltres, els noms en l'espai d'uns anys. La nostra memòria i el nostre cor no són prou grans per poder ser fidels. No tenim prou lloc, en el nostre pensament actual, per guardar-hi els morts al costat dels vius. Estem obligats a construir sobre el que ens ha precedit i que només retrobem per l'atzar d'una excavació”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

16/6/21

 “Enretirant-se, la vida s'acabava d'emportar les desil·lusions de la vida”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

15/6/21

 “em veia forçat d'amagar-li el que pensava del seu estat, de callar-li la meva inquietud. No li hauria pogut parlar amb més confiança que a una estranya. M'acabava de restituir els pensaments, les penes, que des de la meva infantesa li havia confiat per sempre. Encara no era morta, però jo ja estava sol”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust

14/6/21

 “Solem dir que l'hora de la mort és incerta, però quan ho diem ens representem aquesta hora com si estigués situada en un espai vague i llunyà, no pensem que tingui cap mena de relació amb el dia ja començat i que pugui significar que la mort- o la seva primera presa de possessió parcial de nosaltres, després de la qual ja no ens deixarà- es pugui produir aquella mateixa tarda, tan poc incerta, aquella tarda totes les hores de la qual ja estaven destinades d'antuvi a alguna cosa”

El cantó de Guermantes II - Marcel Proust