El carrer de les Camèlies - Mercè Rodoreda

© Bocins Literaris

Títol: El carrer de les Camèlies

Autora: Mercè Rodoreda

Any: 1966

Club Editor

 “Vaig anar comprant més àngels i els feia dur tots a la torre. En tenia d’alts i de baixos, amb tirabuixons i amb els cabells estirats, amb una copa a la mà, amb una palma, amb un raïm. M’agradava entrar en el meu dormitori a les fosques, amb la llum de celístia que venia de la finestra, i em feien una mena de por que més que aviat era una companyia. Com si s’haguessin de posar a dir el meu nom baixet. Però callaven drets i corcats i sense poder volar”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “vaig preguntar al mirall què devia valer cadascun dels meus ossos. El ventre no compta, el pit no té preu, el cor a desar. Havia de viure fins a la mort. Una vida són molts dies”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “Em vaig enamorar de la paret de davant del llit i de la porta que hi havia enmig d’aquella paret. Però més que la porta em vaig posar a estimar el buit de la porta perquè per aquell buit el vaig veure entrar”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “em semblava que l’amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “les tardes, un cop acabada la feina, amb la quietud, venien carregades de coses que qui sap on paraven. I li feien nosa”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “De fer de caçador no en sabia gaire. El mal més gros era que m’enamorava de seguida, a la primera paraula, d’homes que no havia de veure mai més. I si no m’enamorava encara era pitjor perquè aleshores em naixia de molt endintre una mena de pena per aquell home que no m’agradava i que estava sol”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “havia après a viure sense mirar. Enraonava, escoltava o callava, amb els ulls perduts en un punt on no hi havia res. I aquest malestar de cada dia l’havia feta passar de jove a vella de pressa”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “Em vaig mirar els ulls i em va semblar que no estava sola. Gairebé sense adonar-me’n em vaig anar acostant a la meva cara i el mirall es va entelar i l’entelament me la va esborrar de mig en avall. Vaig tancar els ulls a poc a poc i els vaig deixar oberts només una escletxa per veure’m com si estigués morta. I aleshores no sé ben bé què em va passar. M’enamorava de mi”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “Morta de por de fer una cosa que no havia de fer, però boja per fer-la”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

 “sempre deia el mateix: que havien fet mal fet d’inscriure’m amb el nom que duia el paper, perquè algun dia els meus pares, si eren vius, em vindrien a buscar i se m’endurien. Li deien que no, que ningú no vol criatures després d’haver-les deixades, perquè encara que estiguin criades ja se sap que donen més penes que alegries. I que ni de grans no paguen el malestar que han arribat a donar”

El carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda

Les ànimes grises - Philippe Claudel

© Bocins Literaris

Títol: Les ànimes grises

Títol original: Les âmes grises

Autor: Philippe Claudel

Any: 2003

Traducció: Anna Casassas

RBA La Magrana

 “Sempre sabem el que els altres representen per a nosaltres, però no sabem mai el que nosaltres representem per a ells”

Les ànimes grises – Philippe Claudel