 |
©
Bocins Literaris
|
“Quan hom posa uns límits tan estrets a la seva defensa i ha de tractar amb una part contrària que no en posa cap al seu atac, que passa per sobre del que és just i del que és injust, que afirma i nega amb la mateixa impudència i que no s'avergonyeix ni de les imputacions, ni de les sospites, ni de la maldiença, ni de la calúmnia, resulta difícil vèncer”
La
monja – Denis
Diderot
“L'home ha nascut per a viure en societat. Aparteu-l'en, isoleu-lo, i els seus pensaments es desconjuntaran, se li torçarà el caràcter, el seu cor covarà mil afeccions ridícules, i en el seu enteniment germinaran idees extravagants com les bardisses en una terra salvatge. Deixeu un home al bosc, i es tornarà ferotge; deixeu-lo en un claustre, on la idea de necessitat s'uneix a la de servitud, i encara serà pitjor. Del bosc, se'n pot sortir”
La
monja – Denis
Diderot
“Fer vot de pobresa és comprometre's per jurament a ser gandul i lladre. Fer vot de castedat és prometre a Déu la infracció constant de la més sàvia i la més important de les seves lleis. Fer vot d'obediència és renunciar a la prerrogativa inalienable de l'home: la llibertat”
La
monja – Denis
Diderot
 |
©
Bocins Literaris
|
“Poco le quedaría al corazón si le
quitáramos su pobre
noche manual en la que juega a tener
casa,
comida, agua caliente,
y cine los domingos.
Hay que dejarle la huertita donde
cultiva sus legumbres;
ya le quitamos los ángeles, esas
pinturas doradas,
y la mayoría de los libros que le
gustaron,
y la satisfacción de las creencias”
Que
cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar