“perquè aprenem a viure així, no
tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc
temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del
present”
Seixanta-un
poemes – Francesc
Parcerisas
Pensar, gaudir, compartir
“perquè aprenem a viure així, no
tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc
temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del
present”
Seixanta-un
poemes – Francesc
Parcerisas
“Les hores passen petites, mínimes en
l’univers.
I són gairebé manses, com la guineu
al cau de l’heura. Vives i lentes
-de fet <<molt vives i
lentes>>, em dius-,
com les gotes que deixa la boira a la
finestra.
No cal esperar el gran foc del volcà,
o l’esplendor de les balenes, ni el
xerric
massa lent de la por a la nit dels
nens.
No, les hores són poques, i s’hi pot
caminar”
Seixanta-un
poemes – Francesc
Parcerisas
“¿Pot haver-hi, de fet, una riquesa i una alegria més grans que poder viure amb l’esperit tranquil i lliure d’angoixes?”
Utopia – Thomas More