4/12/22

 “digues que neixen també roses
als llocs més impensables, ho has de dir.
Res de bellesa, res d'esplendor.
Dins les ruïnes també creixen rosers.
Dins de la terra més aspra i oblidada,
arrelen també amb força de misteri”

Platja llarga – Roser Guasch

3/12/22

 “només mirarem
la llum del vespre.
Els crits d'orenetes, en ple vol,
portaran el que cap paraula diu”

Platja llarga – Roser Guasch

2/12/22

 “El ritme sinuós de les ones
alenteix el caminar de sempre.
Peus descalços.
Només esquitxos.
Sorra molla,
sorra seca,
sorra calenta,
sorra humida,
en el gran ritme del mar”

Platja llarga – Roser Guasch

1/12/22

 “El cel s'ha fet més blau amb la minsa pluja.
El mar dibuixa l'atzar de les hores quietes.
Són els colors de les paraules perdudes”

Platja llarga – Roser Guasch

30/11/22

 “tu somrius,
com un incís entre línies.
No fer res. Aprendre'n la cadència”

Platja llarga – Roser Guasch

29/11/22

La caiguda - Albert Camus

© Bocins Literaris
Títol: La caiguda
Títol original: La chute
Autor: Albert Camus
Any: 1956
Traducció: Anna Casassas
Raig Verd Editorial

 “em van parlar d'un home que tenia un amic tancat a la presó i cada nit dormia al terra de la seva habitació per no tenir unes comoditats que al company estimat li estaven vedades. Qui, benvolgut senyor, dormirà a terra per nosaltres? Si jo en seria capaç? Escolti, si volgués ser-ho, ho seria. Sí, tots en serem capaços algun dia, i serà la salvació”

La caiguda – Albert Camus

28/11/22

 “amb mirada penetrant, m'estic davant de tota la humanitat recapitulant les meves vergonyes, sense perdre de vista l'efecte que produeixo, i dient: <<Era el més miserable>>. Aleshores, insensiblement, passo del <<jo>> al <<nosaltres>>. Quan arribo al <<vet aquí el que som>>, ja ho tinc, els puc dir quatre veritats. Jo soc com ells, naturalment, som al mateix ball. Però jo tanmateix tinc una superioritat, que és la de saber-ho, i això em dona el dret de parlar. Estic segur que veu l'avantatge. Com més m'acuso, més dret tinc de jutjar-lo”

La caiguda – Albert Camus

27/11/22

 “Cregui'm, les religions s'equivoquen des del moment que moralitzen i etziben manaments. No cal cap Déu per crear la culpabilitat ni per castigar. Amb els nostres semblants, ajudats per nosaltres mateixos, n'hi ha prou. Vostè parlava del judici final. Permeti'm que rigui respectuosament. L'espero a peu ferm: he conegut una cosa molt pitjor, i és el judici dels homes. Per ells, no hi ha circumstàncies atenuats, fins la bona intenció es considera un crim”

La caiguda – Albert Camus

26/11/22

 “rarament ens confiem als qui són millors que nosaltres. Més aviat en fugiríem. Gairebé sempre, al contari, ens confiem als qui se'ns assemblen i comparteixen les nostres febleses. És a dir que no desitgem corregir-nos, ni ser millors: primer caldria que se'ns hagués considerat imperfectes. Només desitgem que ens planyin i que ens encoratgin en el nostre camí. És a dir, voldríem deixar de ser culpables i, alhora, no fer cap esforç per purificar-nos. Ni prou cinisme ni prou virtut”

La caiguda – Albert Camus

25/11/22

 “Jo no era de prou bona fusta per perdonar les ofenses, però sempre les acabava oblidant. I algú que es pensava que jo l'odiava no se'n sabia avenir, de veure que el saludava amb un gran somriure. Aleshores, segons el seu caràcter, admirava la meva noblesa o menyspreava la meva poca dignitat sense pensar que tenia una raó més senzilla: havia oblidat fins i tot com es deia. El mateix hàndicap que em feia ser indiferent o ingrat, em convertia en magnànim”

La caiguda – Albert Camus

24/11/22

“la riquesa sostreu del judici immediat, treu la persona de la multitud del metro i la tanca en una carrosseria brillant, l'aïlla en grans parcs vigilats, vagons-llit, cabines de luxe. La riquesa, benvolgut amic, encara no és l'absolució, però ja és la suspensió de la pena”

La caiguda – Albert Camus