 |
©
Bocins Literaris
|
“El nostre jo està fet de la superposició dels nostres estats successius. Però aquesta superposició no és immutable com l’estratificació d’una muntanya. Perpètuament, uns alçaments fan aflorar capes antigues a la superfície”
Albertine
desapareguda I – Marcel Proust
“el que anomenem experiència no és sinó la revelació als nostres propis ulls d’un tret del nostre caràcter, que reapareix naturalment, i reapareix amb més força si ja l’hem identificat una vegada per nosaltres mateixos, de manera que el moviment espontani que ens havia guiat la primera vegada es troba reforçat per totes les suggestions del record”
Albertine
desapareguda I – Marcel Proust
“Si una malaltia, un duel, un cavall desbocat, ens fan veure la mort de la vora, voldrem haver gaudit àmpliament de la vida, de la voluptuositat, de països desconeguts de què aquells ens privarien. I un cop passat el perill, el que tornem a trobar és la mateixa vida somorta on no existia per a nosaltres res de tot allò”
Albertine
desapareguda I – Marcel Proust
“Creiem que segons el nostre desig canviarem les coses al nostre voltant, ho creiem perquè no veiem cap altra solució favorable. No pensem en la que es produeix més sovint, i que també és favorable: no arribem a canviar les coses segons el nostre desig, però de mica en mica el nostre desig canvia. La situació que esperàvem que canviés perquè ens resultava insuportable, esdevé indiferent”
Albertine
desapareguda I – Marcel Proust
“Els lligams entre una persona i nosaltres només existeixen en el nostre pensament. La memòria, afeblint-se, els relaxa i, malgrat la il·lusió amb què ens voldríem enganyar i amb què, per amor, per amistat, per educació, per respect humà, per deure, enganyem els altres, existem sols”
Albertine
desapareguda I – Marcel Proust
“la cosa específica per guarir un esdeveniment desgraciat (i les tres quartes parts dels esdeveniments ho són) és una decisió; perquè té com a efecte, mitjançant un brusc capgirell dels nostres pensaments, que interromp el flux dels que vénen de l’esdeveniment passat i la vibració del qual prolonguen, que el trenquen mitjançant un flux invers de pensaments inversos, que ve de fora, de l’avenir”
Albertine
desapareguda I – Marcel Proust
 |
©
Bocins Literaris
|
“Vaig anar comprant més àngels i els feia dur tots a la torre. En tenia d’alts i de baixos, amb tirabuixons i amb els cabells estirats, amb una copa a la mà, amb una palma, amb un raïm. M’agradava entrar en el meu dormitori a les fosques, amb la llum de celístia que venia de la finestra, i em feien una mena de por que més que aviat era una companyia. Com si s’haguessin de posar a dir el meu nom baixet. Però callaven drets i corcats i sense poder volar”
El
carrer de les Camèlies – Mercè Rodoreda