22/9/21

 “Com cada moribund, se n'anava respectant els ritus, perdonant els enemics i estimant els amics, sense confessar- secret que ningú no destapa- que tot allò ja era insignificant. Ella ja no tenia importància. Els mirava amb una mirada cada vegada més modesta, amb una mirada senzilla, que per a ells, humans, era una mirada buida. Els estrenyia la mà cada vegada més fluix, amb una estreta que no deixava cap rastre, una estreta que segons ells era insensible”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot

21/9/21

 “No m'aguanta cap noció, cap imatge, cap sentiment. Tot i que no sentia res fa una estona, en experimentar cada sentiment només com una gran absència, ara, en l'absència completa de sentiments, és quan experimento el sentiment més fort. Estic esglaiat per l'esglai que no sento”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot

20/9/21

 “En totes les ànimes que l'envoltaven com unes clarianes, i a les quals es podia acostar tan íntimament com a la seva pròpia ànima, hi havia- única claror que en permetia la percepció- una consciència silenciosa, tancada i desolada, i la soledat era la que creava al seu voltant l'amable camp de les relacions humanes en què, entre infinits lligams plens d'harmonia i de tendresa, veia venir al seu encontre la seva mortal tristesa”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot

19/9/21

 “et voldria veure quan estàs sol. Si mai em pogués trobar davant teu i alhora distanciar-me completament de tu, potser tindria alguna probalitat de trobar-me amb tu”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot

18/9/21

 “El seu primer pensament va ser d'impedir que ell respongués. Perquè ara que l'acabava de tractar talment un ésser al qual se li podien fer preguntes- acte imprudent i arbitrari-, el perill més gran era que també es tractés a si mateix talment un ésser que podia respondre i que podia fer sentir la seva resposta”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot

17/9/21

Hilos - Chantal Maillard

© Bocins Literaris
Títol: Hilos
Autora: Chantal Maillard
Any: 2007
Tusquets Editores

 “Dejar cumplido. El qué,
no importa. Irse dejando atrás
pocas cosas. Sólo objetos. Con
las cosas se hereda la tarea
del olvido. Clausurar el recuerdo.
Desprenderse en vida.
Lo indispensable acompañando”

Hilos – Chantal Maillard

16/9/21

 “Hay demasiado Aún para perderse
del todo”

Hilos – Chantal Maillard

15/9/21

 “Volver a las palabras.
Creer en ellas. Poco. Sólo
un poco. Lo bastante
como para salir a flote y coger aire
y así poder aguantar, luego,
en el fondo”

Hilos – Chantal Maillard

14/9/21

 “Irse.
Decidir
irse. O mejor, quedarse.
Porque es demasiado largo,
decidir. No hay paciencia”

Hilos – Chantal Maillard

13/9/21

 “Me pedís palabras que consuelan,
palabras que os confirmen
vuestras ansias profundas
y os libren
de angustias permanentes.
Pero yo ya no tengo
palabras de este género.
Aceptad mi silencio: lo mejor
de mí. Huid del soplo que pronuncia,
en mi boca,
la amarga condición de lo humano”

Hilos – Chantal Maillard

12/9/21

 “Los verbos
en pasado transportan lo importante.
Importar es traer
adentro. Será
por eso que el dentro

asfixia”

Hilos – Chantal Maillard