 |
©
Bocins Literaris
|
“Si et tombes cap a tu mateix, atraparàs allò que se’t va escapar mentre t’ocupaves d’una altra cosa. I és més, potser ploris avui per un dolor d’ahir o d’abans-d’ahir”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“la branca, en brotar, intenta independitzar-se del tronc, però li resulta irrealitzable ja que no posseix, a part d’una voluntat invisible d’assolir la independència, allò que li ho permetria, és a dir, que pogués anar-se’n corrents tota sola envers noves terres i cavar el clot on dipositar les seves arrels i omplir-lo de nou per després dedicar-se- com tenen per costum les plantes- a meditar sobre la raó per què els fruits són una de les causes de les guerres”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“A fora, foscor. La terra i la neu dormien, l’una al costat de l’altra, perquè la xarxa argentada, després de pescar el que havia pogut, ja s’havia alçat. Ja no queien els flocs, ni mandrosos ni veloços. Al cap d’unes hores, un silenci ebri gitaria l’alba com una ampolla buida; però, malgrat tot, hi havia un raig de llum que mirava el pati d’amagat”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“L’home fa càlculs per examinar el seu destí. Les xifres són un examen del present i el futur alhora: les pèrdues i els guanys del present t’obliguen a traçar un altre esquema dels passos a seguir per augmentar els ingressos o compensar els dèficits. És un joc sobre paper, sense planificar, que més endavant es converteix en la planificació real d’unes vides”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“Amb un sol dia n’hi ha prou. Tu quants anys tens? Vint? T’hauries estalviat bilions d’aquestes rialles entretallades si només haguessis viscut un dia. Si jo en només unes hores ja he quedat tip de les seves mirades escodrinyadores, què passaria si se succeïssin al llarg de molts anys? Cada dia t’enfrontaràs a les mateixes mirades d’estranys que t’ensumaran com un gos abans de confiar en tu”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“Hi havia una certa ira que es dirigia a qui no l’havia causat i ell se n’adonava, en els seus moments d’assossec, quan s’inclinava sobre els seus quaderns de comptes, gastats de tant esgratinyar-los. Aleshores mirava al seu voltant amb una tendresa viada de disculpes silencioses envers tots aquells rostres, que deixaven de respirar si ell no respirava, rostres que no gosaven somriure si ell no somreia”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“L’esplendor del mul·là declinava i aquell lloc se li feia estret. Començava a pensar quants xais havia sacrificat i quants n’hauria de sacrificar. Amb quants sacs de farina en tindria prou per donar de menjar als convidats i quants matalassos s’embrutarien amb els peus xops per la barreja de neu i fang de les sabates. Mantenia el posat greu pel continu neguit sense que s’hi entremesclés l’alegria; es mantenia un xic altiu per preservar la poca grandesa que li quedava”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
 |
©
Bocins Literaris
|
“la guerra separa los destinos con la misma azarosa indiferencia que los une”
El arte de volar – Antonio Altarriba | Kim