“El sexe és un cavall sense genet,
tothom ha de saltar a la seva gropa.
Sentint aquells renills tan violents,
vàrem sortir a muntar-lo, tu i jo per
separat.
A cavalcar la pròpia desesperació.
Ens espantava que el destí vingués
i no el reconeguéssim.
Buscàvem el mateix que allò de què
fugíem.
Galopant, allunyant-nos l'un de
l'altre,
hem arribat a un lloc que no
esperàvem:
la tranquil·la penombra d'una quadra
on els cascs no colpegen ja la porta.
Ell també s'ha fet vell”
Un hivern fascinant. Joan Margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada