“en Swann era
cec, pel que feia a l'Odette, no només davant aquelles llacunes de la seva
educació, sinó també davant la mediocritat de la seva intel·ligència. Encara
més, cada vegada que l'Odette explicava una història poca-solta, en Swann
escoltava la seva dona amb una complaença, una alegria, gairebé una admiració
en què devien entrar restes de voluptat; mentre que, en la mateixa conversa,
allò que ell mateix podia dir de fi, fins i tot de profund, l'Odette ho
escoltava habitualment sense interès, de pressa, amb impaciència i de vegades
ho contradeia amb severitat”
A l'ombra de les noies en flor I - Marcel Proust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada