“Hi ha treball que en si mateix, i amb
l'esforç que comporta, té sentit. Té sentit fer-lo, té sentit acabar-lo i té
sentit descansar-ne. Òbviament, hi ha treball insensat i alienador. Hi ha oci
plaent, parèntesi del treball, dedicat a la diversió, al joc, o a la
contemplació... Però hi ha un oci que decau en avorriment i en tedi. I tedi és
el mínim de vitalitat, el mínim de passió, el mínim d'il·lusió. No és la mort,
però sí l'ombra difuminada del no-res”
La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana - Josep Maria Esquirol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada