“Durant tres segles llargs, que foren de progressiva decadència, els militars-conqueridors espanyols- paràsits per naturalesa- deixaren en pau la madre patria, perquè podien esplaiar-se i desfogar-se per ultramar, no solament a Amèrica, sinó també a Àsia i Oceania. Mentre durà l'ancien régime i la Xauxa colonial, amb Audiencias, capitanías y virreinatos, era un fet militar, compartit únicament amb l'Església i els seus conventos, obispados y catedrales. I així les colònies s'anaven corcant, la monarquia espanyola decandint, però Espanya vivia relativament tranquil·la, perquè el seu estrany exèrcit se les campava per terres llunyanes i no calia sofrir-lo directament: el país en sortia lliure pagant amb resignació la trencadissa que els seus sants i guerrers anaven fent a l'altra banda de la mar”

Meditacions en el desert - Gaziel