“¿Qui gosava admetre una veritat i fer que la seva vida s'hi conformés? Pobra vida, mesquina i buida, que tothom es preocupava tant de conservar! Tots s'acontentaven: el meu marit, el metge, el pare, els socialistes i els capellans, les verges i les meretrius. Cadascú portava la seva mentida resignadament. Les revoltes individuals eren estèrils o perjudicials; les col·lectives, massa febles, gairebé ridícules, encara, quan s'encaraven amb l'aterridora grandesa del monstre que calia abatre!”

Una dona - Sibilla Aleramo