“Em semblava que el temps i l'espai es tornaven fluids, i que el seu corrent em transportava: jo era la Humanitat en marxa, la Humanitat sense destí, però encesa d'ideals; la Humanitat esclavitzada sota unes lleis fermes, però empesa per una voluntat rebel a transgredir-les, a reconstruir una existència que fos superior a elles...”
Una dona - Sibilla Aleramo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada