“encara no s'havia adormit i pensava en una colla de coses dins la tebior dels llençols. A les primeres clarors li va saber greu de ser a l'hivern i que no es poguessin veure aquells colors tan bonics del sol. Qui sap si en Guido també ho pensava, ell que deia que els colors ho eren tot”

El bell estiu - Cesare Pavese