“potser tot és així, pensem que al voltant nostre hi ha éssers com nosaltres i en canvi només hi ha gel, pedres que parlen una llengua estrangera, anem per saludar l'amic però el braç torna a caure, ert, i el somriure s'apaga perquè ens adonem que estem completament sols”
El desert dels Tàrtars - Dino Buzzati
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada