“el temps corria, el seu batec silenciós escandeix la vida cada vegada més apressadament, no et pots parar ni un instant, ni per donar un cop d'ull endarrere. <<Atura't, atura't!>>, voldries cridar, però comprens que no val la pena, tot passa via rabent, els homes, les estacions, els núvols; i no serveix de res aferrar-se a les pedres i resistir al capdamunt d'un escull, els dits cansats s'obren, els braços es deixen caure inerts i encara t'arrossega el riu que sembla lent però que no s'atura mai”

El desert dels Tàrtars - Dino Buzzati