“Era l'esperit fugisser de la poesia allò que ell sentia i buscava, però que no podia copsar: una mena de claror, una estela de vapor càlid, un rastre de llum, sempre fora del seu abast, per bé que de tant en tant podia albirar-ne retalls i trenar-los formant frases que es quedaven retenint al seu cervell amb notes obsessives o bé s'arrossegaven a través de les seves visions com una alenada boirosa de bellesa mai contemplada. Era desconcertant”

Martin Eden – Jack London