“A començaments del segle XX, els oficials de l'exèrcit estaven ben disposats a escoltar el missatge dels ultraconservadors que tenien el dret i el deure d'interferir en la política per <<salvar Espanya>>. Per desgràcia, aquest objectiu aparentment noble era, en realitat, un sinònim de la defensa dels interessos i privilegis de sectors relativament reduïts de la societat. Per tant, les forces armades no eren servidors de la nació que defensaven d'enemics externs, sinó els defensors d'interessos socials molt concrets en contra dels seus enemics interns: la classe obrera i els nacionalistes regionals”

Un poble traït – Paul Preston