“duen els uniformes esparracats i empastifats de fang; ells mateixos estan d'allò més pàl·lids i demacrats, secs, com les persones que tornen dels tròpics. Han perdut tota l'empenta, ara tenen deu dies de permís i després han de tornar al front. L'únic que els queda és una obediència apàtica: l'encant i la glòria d'aquests obrers i d'aquests pagesos, allò que els feia feliços, ha desaparegut; tanmateix, la disciplina roman intacta. Pobres! Per qui, per qui!”

Dietaris – Stefan Zweig