“Mai no m'ha agradat mirar com dormien els qui jo estimava; descansaven de mi, ja ho sé; em fugien també. I tot home té vergonya del seu rostre tacat de son. Quantes vegades, llevat de bon matí per estudiar o per llegir, no he arreglat jo mateix els coixins rebregats i els cobertors en desordre, evidències quasi obscenes dels nostres encontres amb el no-res, proves que cada nit deixem d'existir”

Memòries d’Adrià – Marguerite Yourcenar