“els que vivim a la presó, que portem una vida on no passa res, on només hi ha aflicció, hem de mesurar el temps amb les pulsacions del dolor i el registre dels moments amargs. No tenim res més per pensar. Per curiós que et sembli, el sofriment és el mitjà pel qual existim, perquè és l'únic mitjà per ser conscients que existim, i el record del sofriment passat ens és necessari, com una justificació, com a prova que seguim tenint una identitat”

De profundis – Oscar Wilde