“Per nosaltres només hi ha una estació, l'estació de la tristesa. Sembla que fins i tot ens hagin tret el sol i la lluna. A fora, el dia pot ser blau i lluminós, però la llum que es filtra pel vidre apagat de la finestreta amb barrots de ferro, sota la qual t'estàs assegut, és grisa i avara. A la cel·la hi ha un crepuscle permanent, i al cor sempre és de nit. I a l'àmbit del pensament, igual que a l'àmbit del temps, el moviment ha deixat d'existir”

De profundis – Oscar Wilde