“L'amor és horrorosament estable, i a cadascun de nosaltres se n'hi ha assignat una certa porció, una ració. És capaç d'aparèixer amb una infinitat de formes i adaptar-se a una infinitat de persones. Però és limitat en quantitat, es pot exhaurir, es pot anar fonent abans d'aconseguir el seu veritable objectiu. Perquè el seu destí es troba en algun lloc de les regions més profundes de  l'esperit, on acabarà per reconèixer-se com a amor per un mateix”

El quartet d’Alexandria – Lawrence Durrell