“Tot l'arbre xiuxiuejava amb el brunzit dels ocells, com si cada un fes sonar d'una estrebada un filferro tes. Un brunzit, un zumzeig arribava de l'arbre ocellbrunzent, ocellvibrant, ocellnegrós. L'arbre va esdevenir una rapsòdia transportadora, una cacofonia estremidora, un èxtasi vibrant i brunzent, amb les branques, les fulles i els ocells proferint vida, vida, vida, amb síl·labes discordants, sense mesura, sens pausa, devorant l'arbrle. I tot d'una, amunt! Ja no hi eren!”

Entre els actes – Virginia Woolf