“el més lamentable d'aquella època és que res no era desastrós. Tot era equivocat, lleig, desafortunat i tenyit de cinisme, però res no era tràgic, no hi havia moments que poguessin canviar res ni ningú. De tant en tant, es produïa un llampec emocional que il·luminava un panorama d'amargor individual, i tot seguit..., seguíem ballant”

El quadern daurat – Doris Lessing