“Ella desprenia una flaire d'encens, lleu, gairebé imperceptible, i això a ell li recordava aquella època en què també creia en Déu i anava a missa de vespres, quan havia somiat tant en un amor pur, poètic. I com que aquella noia no l'estimava, ara li feia la impressió que la felicitat que somiava aleshores havia deixat de ser possible per sempre”

Tres anys – Anton Txékhov