“el pare, malgrat que era la persona que menys s’estava a casa, era l’habitant amb més rituals. Els havia imposat a la mare, que em va traspassar algunes tasques: durant la seva fase de paixà, per exemple, jo li havia de portar les sabatilles i un got de cervesa ben freda així que arribava el vespre. Ai, i un cendrer net. Amb això vull dir que, quan el pare era a casa, la casa havia d’aparentar que era només seva. Com si preparéssim un escenari per a un protagonista”

Acció de gràcies per una casa – Stefanie Kremser