“Aquesta és la mena de món que penses fer?, va dir en Daniel.

No es tracta de fer un món, va dir l'Elisabeth, quan ja hi ha un món. Hi ha el món, i hi ha la veritat sobre el món.

Vols dir que hi ha la veritat i hi ha les versions fabricades de veritat que ens diuen sobre el món, va dir en Daniel”

Tardor - Ali Smith

 “Oblidar està bé, saps?, li va dir. És bo. De fet, de vegades hem d'oblidar coses. Oblidar-les és important. Ho fem expressament. Vol dir que descansem una mica. M'escoltes? Hem d'oblidar. O no podríem tornar a dormir mai més”

Tardor - Ali Smith

 “Alguns cossos són de criatures petites. S'ajup a la vora d'un home inflat que té un nen, un nadó, de fet, dins la jaqueta tancada amb cremallera, la boca oberta, bavejant mar, el cap recolzat al pit inflat de l'home.
Més amunt de la platja hi ha més gent. Són humans, com els de la riba, però aquests són vius. Estan protegits per para-sols. Fan vacances una mica més amunt dels morts de la riba”

Tardor - Ali Smith

 “Era el pitjor dels temps. Un altre cop. Això és el que passa amb les coses. Es descomponen, sempre ho han fet, sempre ho faran, forma part de la seva naturalesa”

Tardor - Ali Smith

 “A tot el país, l'habitual mínim per cent de gent feia diners gràcies a l'habitual màxim per cent de la gent. A tot el país, diners diners diners diners. A tot el país, sense diners sense diners sense diners sense diners.
A tot el país, el país es fa miques. A tot el país, els altres països anaven a la deriva.
A tot el país, el país està dividit, una tanca aquí, un mur allà, una línia dibuixada aquí, una línia creuada allà”

Tardor - Ali Smith

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

© Bocins Literaris

Títol: Ensayo sobre la ceguera

Títol original: Ensaio sobre a cegueira

Autor: José Saramago

Any: 1995

Traducció: Basilio Losada

Editorial Alfaguara

 “Por qué nos hemos quedado ciegos, No lo sé, quizá un día lleguemos a saber la razón, Quieres que te diga lo que estoy pensando, Dime, Creo que no nos quedamos ciegos, creo que estamos ciegos, Ciegos que ven, Ciegos que, viendo, no ven”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

 “Quiere decir que tenemos palabras de más, Quiero decir que tenemos sentimientos de menos, O los tenemos, pero dejamos de usar las palabras que los expresan, Y, en consecuencia, los perdemos”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

 “qué frágil es la vida si la abandonan”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

 “En cierto modo, todo cuanto comemos es robado de la boca de los otros, y, si les robamos demasiado, acabamos causando su muerte, en el fondo, todos somos más o menos asesinos”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

 “Hoy es hoy, mañana será mañana, y es hoy cuando tengo la responsabilidad, no mañana, si estoy ya ciega, Responsabilidad de qué, La Responsabilidad de tener ojos cuando los otros los han perdido”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago

 “Nunca se puede saber de antemano de qué son capaces las personas, hay que esperar, dar tiempo al tiempo, el tiempo es el que manda, el tiempo es quien está jugando al otro lado de la mesa y tiene en su mano todas las cartas de la baraja, a nosotros nos corresponde inventar los encartes con la vida, la nuestra”

Ensayo sobre la ceguera - José Saramago