“en l’home terrenal, no només les paraules, sinó fins i tot els mateixos pensaments són tan sols una disfressa que dissimula les seves veritables aspiracions i interessos, que revesteix amb una forma legal mentre pensa, de manera que en general menteix abans de parlar, i si les seves paraules semblen honestes no és perquè siguin falses, sinó perquè ja són falsos els pensaments que expressen”
Les històries de Jaacob – Thomas
Mann
“entre desitjos i assoliments, entre esperances, decepcions i triomfs, en una successió de dies que un no compta i cadascun dels quals aporta la seva contribució individual, dies que van quedant enrere d’un en un en l’espera i l’ambició, en la paciència i la impaciència, i es fonen en unitats més grans, en mesos, anys i sèries d’anys que al final acaben sent com un sol dia. No queda clar què fa passar el temps més de pressa i de manera més agradable: si la uniformitat o la varietat i la segmentació”
Les històries de Jaacob – Thomas
Mann
“les històries no sorgeixen de cop, sinó que es produeixen punt per punt, tenen les seves fases i la seva evolució, i seria un error qualificar-les en general de lamentables si tenen un final lamentable. Les històries amb un desenllaç lamentable també tenen els seus moments i etapes honorables, que no han de ser contemplats des de la perspectiva del final, sinó amb la seva pròpia llum; perquè, al capdavall, són tan reals com pugui ser-ho el final”
Les històries de Jaacob – Thomas
Mann
“¿És que el jo d’una persona és una cosa consolidada, tancada en si mateixa i estrictament aïllada dins dels seus límits temporals i corporals? ¿Que potser no en formen part molts components del món exterior i anterior? La creença que algú no és ningú més que ell mateix, ¿no és una simple suposició al servei de l’ordre i la comoditat que ignora deliberadament tots els ponts que comuniquen la consciència individual amb la col·lectiva?”
Les històries de Jaacob – Thomas
Mann
“el sentiment tendeix, per la seva pròpia naturalesa, a l’excés i al culte complaent de si mateix; no vol amagar-se, no coneix la discreció, anhela manifestar-se, proclamar-se, voldria ser <<refregat per la cara>> de tothom, com se sol dir, perquè el tinguin present. Aquesta és la incontinència dels sentimentals”
Les històries de Jaacob – Thomas
Mann
 |
©
Bocins Literaris
|
“Si et tombes cap a tu mateix, atraparàs allò que se’t va escapar mentre t’ocupaves d’una altra cosa. I és més, potser ploris avui per un dolor d’ahir o d’abans-d’ahir”
Els savis de la foscor – Salim Barakat
“la branca, en brotar, intenta independitzar-se del tronc, però li resulta irrealitzable ja que no posseix, a part d’una voluntat invisible d’assolir la independència, allò que li ho permetria, és a dir, que pogués anar-se’n corrents tota sola envers noves terres i cavar el clot on dipositar les seves arrels i omplir-lo de nou per després dedicar-se- com tenen per costum les plantes- a meditar sobre la raó per què els fruits són una de les causes de les guerres”
Els savis de la foscor – Salim Barakat