 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Un hotel a la costa (Tossa de
Mar, 1934-1939)
Títol original: Hotel in
Spain / Hotel in Flight
Autora: Nancy Johnstone
Traducció: Miquel Berga
Any: 1937- 1939
Tusquets Editores
Rescato Un hotel a la costa de Nancy Johnstone comprat fa anys, d’on el
vaig relegar sense haver-me’l llegit, perquè tinc necessitat d’una història altruista
i real. Tot i que a Anglaterra es va editar en dos llibres separats, l’editorial
catalana ha recollit en un sol volum el testimoni autobiogràfic de l’escriptora
anglesa sobre Tossa de Mar i els seus habitants en el període convuls entre
1934 i 1939.
Nancy Johnstone i el seu
marit Archie s’enamoren de Tossa de Mar durant una estada a la primavera de
1934 i decideixen fer un canvi radical de vida. S’hi estableixen com a
hotelers, un ofici que els ve de nou ja que provenen del món literari i
periodístic. Els Johnstone, que són decidits, optimistes i es mouen per
impulsos, troben el paradís blau perfecte.
La Nancy, entusiasta i activa, desprèn una vitalitat imparable i l’Archie es
deixa arrossegar pels projectes que li proposa la seva dona. És així com en
menys d’un any, tutelats per un hoteler del poble i un arquitecte del grup de
refugiats alemanys (que fugint de l’amenaça nazi també s’han instal·lat a Tossa)
la Casa Johnstone és una realitat.
Aïllat i alçat enmig d’un turonet amb vistes al poble amb capacitat per a vint
hostes, l’hotel és un èxit fins i tot abans d’obrir. Els clients habituals
solen ser periodistes, escriptors i artistes anglesos, i algun altre turista
estranger despistat.
A l’esclatar la Guerra Civil,
els Johnstone s’ho prenen com una aventura emocionant i no donen massa
importància a un conflicte que creuen curt. Al principi, el relat de Nancy està
impregnat de paternalisme i tòpics respecte els catalans. El to de la narradora
és irònic, desenfadat, amb alguna espurna de distinció i prepotència
anglosaxona. Conforme va coneixent i estimant a la gent de Tossa, anirà polint
els vestigis de superioritat i deixarà pas a l’admiració, malgrat que no
deixarà de sentir-se responsable d’ells en cap moment.
Durant el transcurs de la
guerra, els Johnstone es neguen a abandonar Tossa quan el govern britànic els
ve a recollir. Decideixen quedar-s’hi perquè se senten involucrats amb la seva gent
i perquè no volen renunciar a la vida alternativa que han vingut a buscar. Des
de la posició còmoda que els dona la seva nacionalitat, poden relacionar-se amb
les diferents escissions del bàndol republicà sense ser mal vistos per la
resta. Tossa, allunyada de Barcelona i autosuficient, no es veu afectada
d’entrada per les mancances que pateixen a la capital, però la llarga durada de
la guerra farà estralls també a la costa. Els protagonistes acabaran reconvertint
el seu hotel en un refugi per a nens republicans d’arreu d’Espanya que han
hagut d’abandonar les seves famílies amb l’avançament feixista.
A mesura que transcorre la
narració, el to de la Nancy s’endureix i voreja el sarcasme. Els bombardejos
indiscriminats, la dificultat per trobar menjar, l’abandonament de les
democràcies europees, entre d’altres, van minant l’ànim de l’hotelera, però no
les ganes de lluitar. Quan la situació es fa irreversible, amb la caiguda de
Barcelona i les tropes de Franco guanyant terreny costa amunt, emprenen la
fugida cap a França. Un cop deixen els nens fora del perill, els Johnstone es
quedaran a Perpinyà com a voluntaris en els camps de concentració, on viuran
amb desesperança el tracte despietat que rep la massa de refugiats. Els últims
capítols són molts durs, i més si pensem que són un reflex de les inacabables tragèdies
humanitàries que es continuen perpetuant.
