Un hotel a la costa - Nancy Johnstone

© Bocins Literaris

Títol: Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939)

Títol original: Hotel in Spain / Hotel in Flight

Autora: Nancy Johnstone

Traducció: Miquel Berga

Any: 1937- 1939

Tusquets Editores

Rescato Un hotel a la costa de Nancy Johnstone comprat fa anys, d’on el vaig relegar sense haver-me’l llegit, perquè tinc necessitat d’una història altruista i real. Tot i que a Anglaterra es va editar en dos llibres separats, l’editorial catalana ha recollit en un sol volum el testimoni autobiogràfic de l’escriptora anglesa sobre Tossa de Mar i els seus habitants en el període convuls entre 1934 i 1939.

Nancy Johnstone i el seu marit Archie s’enamoren de Tossa de Mar durant una estada a la primavera de 1934 i decideixen fer un canvi radical de vida. S’hi estableixen com a hotelers, un ofici que els ve de nou ja que provenen del món literari i periodístic. Els Johnstone, que són decidits, optimistes i es mouen per impulsos, troben el paradís blau perfecte. La Nancy, entusiasta i activa, desprèn una vitalitat imparable i l’Archie es deixa arrossegar pels projectes que li proposa la seva dona. És així com en menys d’un any, tutelats per un hoteler del poble i un arquitecte del grup de refugiats alemanys (que fugint de l’amenaça nazi també s’han instal·lat a Tossa) la Casa Johnstone és una realitat. Aïllat i alçat enmig d’un turonet amb vistes al poble amb capacitat per a vint hostes, l’hotel és un èxit fins i tot abans d’obrir. Els clients habituals solen ser periodistes, escriptors i artistes anglesos, i algun altre turista estranger despistat.

A l’esclatar la Guerra Civil, els Johnstone s’ho prenen com una aventura emocionant i no donen massa importància a un conflicte que creuen curt. Al principi, el relat de Nancy està impregnat de paternalisme i tòpics respecte els catalans. El to de la narradora és irònic, desenfadat, amb alguna espurna de distinció i prepotència anglosaxona. Conforme va coneixent i estimant a la gent de Tossa, anirà polint els vestigis de superioritat i deixarà pas a l’admiració, malgrat que no deixarà de sentir-se responsable d’ells en cap moment.

Durant el transcurs de la guerra, els Johnstone es neguen a abandonar Tossa quan el govern britànic els ve a recollir. Decideixen quedar-s’hi perquè se senten involucrats amb la seva gent i perquè no volen renunciar a la vida alternativa que han vingut a buscar. Des de la posició còmoda que els dona la seva nacionalitat, poden relacionar-se amb les diferents escissions del bàndol republicà sense ser mal vistos per la resta. Tossa, allunyada de Barcelona i autosuficient, no es veu afectada d’entrada per les mancances que pateixen a la capital, però la llarga durada de la guerra farà estralls també a la costa. Els protagonistes acabaran reconvertint el seu hotel en un refugi per a nens republicans d’arreu d’Espanya que han hagut d’abandonar les seves famílies amb l’avançament feixista.

A mesura que transcorre la narració, el to de la Nancy s’endureix i voreja el sarcasme. Els bombardejos indiscriminats, la dificultat per trobar menjar, l’abandonament de les democràcies europees, entre d’altres, van minant l’ànim de l’hotelera, però no les ganes de lluitar. Quan la situació es fa irreversible, amb la caiguda de Barcelona i les tropes de Franco guanyant terreny costa amunt, emprenen la fugida cap a França. Un cop deixen els nens fora del perill, els Johnstone es quedaran a Perpinyà com a voluntaris en els camps de concentració, on viuran amb desesperança el tracte despietat que rep la massa de refugiats. Els últims capítols són molts durs, i més si pensem que són un reflex de les inacabables tragèdies humanitàries que es continuen perpetuant.