“Cal ser escèptic, però també cal llençar la precaució al vent i quan s’obre la porta acceptar-ho tot absolutament. També cal plorar alguna vegada; i també rascar sense compassió, amb un gest ferm de ganivet, el sutge, la crosta i totes les excrescències dures de la mena que siguin. I així, mentre els altres parlen, fer baixar cada cop més avall la pròpia xarxa, i després tornar-la a pujar suaument i treure a la superfície allò que ell va dir, allò que ella va dir, i fer-ne poesia”

Les ones  – Virginia Woolf