Les ones - Virginia Woolf

© Bocins Literaris

Títol: Les ones

Títol original: The Waves

Autora: Virginia Woolf

Any: 1931

Traducció: Maria Antònia Oliver Cabrer

La Temerària Editorial

 “És estrany que nosaltres, capaços de patir tant, puguem infligir tant de patiment”

Les ones  – Virginia Woolf

 “veure les coses sense vincular-s’hi, des de fora, i adonar-se de la seva bellesa innata! I després la sensació que t’han tret un pes del damunt: han desaparegut els fingiments, els fer-veure-que, les irrealitats, i ha arribat l’alleugeriment que, amb una mena de transparència, et fa invisible i pots veure a través de les coses mentre camines”

Les ones  – Virginia Woolf

 “sento les ones de la meva vida que s’empenten i trenquen al meu voltant, jo que he posat arrels”

Les ones  – Virginia Woolf

 “Cal ser escèptic, però també cal llençar la precaució al vent i quan s’obre la porta acceptar-ho tot absolutament. També cal plorar alguna vegada; i també rascar sense compassió, amb un gest ferm de ganivet, el sutge, la crosta i totes les excrescències dures de la mena que siguin. I així, mentre els altres parlen, fer baixar cada cop més avall la pròpia xarxa, i després tornar-la a pujar suaument i treure a la superfície allò que ell va dir, allò que ella va dir, i fer-ne poesia”

Les ones  – Virginia Woolf

 “El món em comença a passar pel costat com les feixes de la vora d’un prat quan passa el tren, com les ones de la mar quan un vaixell hi avança”

Les ones  – Virginia Woolf

 “les nostres vides sense importància, per poc útils que siguin, adquireixen esplendor i tenen sentit només als ulls de l’amor”

Les ones  – Virginia Woolf

 “Per ser jo mateix (me n’adono) necessito la il·luminació dels ulls d’altra gent i, no obstant això, no puc estar completament segur del que és el meu propi jo”

Les ones  – Virginia Woolf

 “Les meves filles vindran per aquí, en estius futurs; els meus fills llauraran camps nous. Per tant, no som gotes de pluja, nosaltres, assecades immediatament pel vent; fem brostar jardins i fem brogir selves; sorgim diferenciats, sempre i per sempre”

Les ones  – Virginia Woolf

 “Pel que fa a mi, no tinc cap objectiu. Cap ambició. Em deixaré arrossegar per l’impuls general. La superfície de la meva ment llisca com un corrent gris pàl·lid que reflecteix allò que passa. No puc recordar el meu passat, ni el meu nas, ni el color dels meus ulls ni l’opinió general que tinc de mi mateix. Només en els moments d’emergència, quan he de travessar un carrer, aturat a la vorera, sorgeix la voluntat de preservar el meu cos, que m’agafa i m’atura, aquí mateix, just davant l’autobús que passa”

Les ones  – Virginia Woolf

 “És curiós com canvia una persona amb l’afegit d’un amic, fins i tot a distància. Quina funció més útil, la dels amics, quan ens recorden. I, en canvi, com n’és de dolorós que ens recordin, que ens encalmin, que el propi jo sigui adulterat, mistificat, que formi part d’un altre”

Les ones  – Virginia Woolf