La senyora Dalloway - Virginia Woolf

© Bocins Literaris

Títol: La senyora Dalloway

Títol original: Mrs Dalloway

Autora: Virginia Woolf

Any: 1925

Traducció: Dolors Udina

RBA La Magrana

 “el nostre jo, que habita com un peix en aigües pregones i navega entre les tenebres obrint-se pas entre els troncs d'herbes gegantines, passa per espais on parpelleja el sol i s'enfonsa més enllà en la penombra, el fred, la profunditat, l'inescrutable; de cop i volta surt a la superfície i juga sobre les ones cargolades pel vent; és a dir, té una necessitat imperiosa de gratar, d'esgarrapar, d'animar-se gràcies a les tafaneries”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “El passat era enriquidor, i l'experiència també, i haver estimat un parell de persones i adquirit d'aquesta manera el poder, que els joves no tenen, de passar pàgina, de fer el que es vol sense preocupar-se gens ni mica de què dirà la gent i d'anar i venir sense gaires expectatives”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “no era capaç de pensar ni de moure's. La vida havia abocat allà aquestes restes d'un naufragi; aparadors plens de vidres de colors que feien que el vianant s'hi quedés mirant amb la letargia del passat”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “La corsecava, però, sentir a dins seu aquell monstre brutal! Sentir cruixir les branques i notar els unglots clavats a les profunditats d'aquell bosc cobert de fulles que era l'ànima”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

“admetia que no sabia res d'ells, que només treia conclusions, com es fa tot sovint, perquè què es pot arribar a saber de persones amb qui es conviu cada dia?”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “L'amor i la religió, les coses més cruels del món, pensava, i les veia maldestres, perilloses, dominants, hipòcrites, indiscretes, geloses, infinitament cruels i sense escrúpols, vestides amb gavardina, al distribuïdor; l'amor i la religió. Havia intentat mai ella convertir algú? No desitjava simplement que cadascú fos qui volia ser?”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “decorem la masmorra amb flors i coixinets inflables; siguem tan dignes com puguem. Aquests rufians, els déus, no se sortiran amb la seva”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “Les seves paraules van esvanir-se. Com s'esvaneix un coet. Les espurnes, després d'haver traçat el seu camí, es rendeixen a la nit, cau la foscor i s'escampa sobre els perfils de les cases i les torres; els inhòspits vessants dels turons s'esborren i desapareixen. Però encara que hagin desaparegut, la nit n'és plena; desproveïdes de color, mancades de finestres, existeixen amb més força, revelen el que la llum directa del dia no aconsegueix transmetre- l'ànsia i la incertesa de les coses acumulades en la foscor”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “Només l'esquelet rígid de l'hàbit sosté l'estructura humana”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf

 “Roses, va pensar amb sarcasme. Tot bestieses, reina. Perquè, a fi de comptes, entre menjar, beure i aparellar-se, els dies dolents i els bons, la vida no havia tingut res a veure amb les roses”

La senyora Dalloway – Virginia Woolf