La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Luci Anneu Sèneca

© Bocins Literaris

Títol: La providència – La tranquil·litat

de l’esperit – La Clemència

Autor: Luci Anneu Sèneca

Any: segle I d.C.

Traducció: Carles Cardó

Editorial Alpha

 “ningú no és tan dificultós a concedir el perdó com aquell que sovint ha hagut de demanar-lo”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “Al culpable, l'esmenaràs més fàcilment amb una pena menor, car hom vetlla més la seva conducta quan encara no és del tot perdut. Ningú no respecta la pròpia dignitat, quan ja l'ha perduda”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “són enemics de la tranquil·litat, tant el no poder res canviar, com el no poder res resistir”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “Hom es segueix a si mateix i a si mateix s'amoïna com el company més desagradable. Cal, doncs, que sapiguem que el mal de què patim no és pas dels llocs, sinó nostre: som febles per suportar res, incapaços d'aguantar molt de temps el treball, el plaer, la nostra mateixa persona i qualsevol cosa”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “Si no voleu lluitar, us és permès de fugir; heus aquí per què de totes les coses que he volgut que us fossin necessàries, cap no l'he feta tan fàcil com la mort. En un camí pendís he posat la vida: rodola avall tota sola”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “Cerquem, doncs, com podrà l'ànima caminar sempre a pas igual i saludable, com podrà estar en pau amb ella mateixa, contemplar les seves coses amb joia, i amb una joia no interrompuda, ans romanent en situació plàcida sense aixecar-se mai ni deprimir-se; això serà la tranquil·litat”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “Mai no és suau l'aprenentatge de la virtut. Si la fortuna ens fueteja i esqueixa, sofrim-ho. No és crueltat, és lluita”

La providència -/ La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “per bé que sembli ésser molt diversa la vida de cada home, fet i comptat, tot es redueix a una cosa: moridors, rebem coses moridores. ¿Per què ens indignem, doncs? ¿Per què ens queixem? Per això hem nascut. Serveixi's la natura al seu albir dels cossos que ella ha format: nosaltres, contents en totes les coses i sempre magnànims, pensem que no mor res que sigui nostre”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

 “Ben sovint el vell carregat d'anys no té altre argument per provar que ha viscut molt, fora de l'edat”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca 

 “¿Per on podré saber el teu coratge per suportar la pobresa, si sobreïxes de riqueses? ¿Per on podré saber la teva constància a sofrir la infàmia, la ignomínia i l'odi del poble, si envelleixes entre aplaudiments i el poble se sent inesmenablement propens a retre't honorança? ¿Com sabré amb quina equanimitat sofriràs la mort dels teus fills, si veus amb vida tots els que et nasqueren? Prou t'he sentit com consolaves els altres: llavors veuria si et sabries conhortar tu mateix, si ni un plany no et permetries”

La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad- Lucio Anneo Séneca

© Bocins Literaris

Títol: Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad

Autor: Lucio Anneo Séneca

Títol original: De brevitatevitae, De otio, De vita beata

Any: 49, 62, ?

Traductor: Eduardo Gil Bera

Acantilado

El llibre consta de tres assajos: sobre la brevetat de la vida, sobre la vida feliç i sobre l’oci. L’ordre en que apareixen és també el meu ordre de preferència  quant a la lectura.

En l’assaig sobre la brevetat de la vida, Sèneca ens convida a reflexionar si la vida és realment tan breu com ens sembla mentre la vivim o se’ns fa breu perquè no aprofitem el temps, sinó que el malgastem en activitats i en persones vanes. Ens fa veure que el temps ben dedicat, ens dilata el present i que és en aquest temps on hem de raure la major part de la nostra vida si en volem tenir el control.  Aquells que  es recreen en el passat o bé dipositen massa esperances en un  futur del tot incert, no viuen realment el seu temps i la vida se’ls precipita perquè no la viuen. No viuen en el temps que han de viure. En una època com la nostra, que sobrevalorem la rapidesa, aquests bons consells del filòsof ens retornen la lentitud (recordo Momo i la tortuga que, caminant a poc a poc, se’ls allargava el temps), el pensament, la intensitat, la llibertat.

L’assaig sobre la vida feliç ens diu que per ser feliç has d’estar d’acord amb la teva pròpia natura. Aquí ens trobem amb el primer escull, aquest assaig costarà més que l’altre, però no per poc entenedor, sinó perquè ens demana un esforç més gran. Si fem l’exercici de pensar quina és la natura de cada un de nosaltres (en cas que la sabem, que també es podria donar el cas que no ens haguéssim plantejat aquesta qüestió abans, mal entrenats a pensar, tan distrets en la nostra espiral de temps dilapidat i els ritmes veloços que ens obliguen a fer, fer i fer i ens deixen poc per a ser), intuïm que això de la felicitat, fins i tot la teòrica, és un afer difícil. Per què, on hem desat la pròpia natura?

Tot seguit ve una part que a mi m’ha divertit força. Sèneca, buscant la felicitat i dissociant-la dels plaers de tot tipus que diu que ens esclavitzen (i hi podria estar una mica d’acord), es comença a omplir la boca amb pàgines i pàgines sobre la virtut. En fa una apologia fins a punt que et comences a creure mala persona, maleeixes Epicur i les temptacions quan... de cop, després de dir-nos com hem de viure, reconeix que ell no és prou savi per viure així. Vatua, quin tros de cínic aquest estoic!

L’assaig sobre l’oci són pocs més de 10 pàgines. El trobo menor en qualitat. A més, en el primer assaig ens n’havia parlat una mica. Aquest resulta una mica pobre comparat amb els altres dos, però donada la seva poca extensió tampoc fa nosa llegir-lo.

Un clàssic molt recomanable.

“Las cosas humanas no funcionan tan bien como para que las cosas mejores agraden a la mayoría”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“no recibimos una vida breve, sino que la abreviamos; y que no somos indigentes de vida, sino derrochadores”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“Es triste la condición de todos los ocupados y aún peor la de quienes no se ocupan de sus cosas, duermen conforme al sueño ajeno, caminan según el paso de otro, y para amar y odiar, las cosas más libres que hay, reciben órdenes. Si ésos desean saber cuán breve es su propia vida, que piensen en cuánta parte de ella es suya”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“discutir con Sócrates, dudar con Carneades, reposar con Epicuro, vencer a la naturaleza humana con los estoicos y superarla con los cínicos”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“Vivís como si fuerais a vivir siempre, nunca recordáis vuestra fragilidad, no observáis cuánto tiempo ha pasado ya. Lo perdéis como si dispusierais de un depósito lleno y rebosante, cuanto puede que precisamente ese día dedicado a un hombre o una cosa sea el último. Teméis todo, como si fuerais mortales, y deseáis todo, como si fuerais inmortales”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“aconsejaron los antiguos seguir la vida mejor, no la más agradable, a fin de que el placer sea el compañero, y no el guía”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“Nadie te devolverá los años, nadie te entregará otra vez a ti mismo”
Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“Cada cual precipita su vida y se atormenta por el deseo del futuro y el hastío del presente. Pero quien dedica su tiempo a sí mismo, quien programa cada día como si fuera el último, no desea ni teme el mañana”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca

“a vivir hay que aprender toda la vida y, lo que quizá te admire más, hay que aprender a morir toda la vida”

Sobre la brevedad de la vida, el ocio y la felicidad. Lucio Anneo Séneca