 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Tornar és lluny
Autor: Francesc Garriga Barata
Any publicació: 2013
Proa
Arran de la mort de Francesc Garriga el 2015, trobo Tornar és lluny. No havia llegit res
d’ell i m’agrada. El descobreixo un cop mort: sensació que he fet tard una
altra vegada. No hauria de ser difícil conèixer poetes vius i que m’agradessin.
Em queda investigar la seva obra anterior i Swing
una obra pòstuma que La Breu Edicions ha editat.
Nascut a Sabadell, fou un monjo franciscà caputxí que visqué a
l’Amazònia. De retorn, va exercir la docència
combinant-la amb la poesia. Quina injustícia per a ell que fos tardanament
reconegut! Els premis a la seva carrera poètica, iniciada molts anys abans, li
van arribar vorejant la seva fi (el prestigiós premi Carles Riba, el 2012).
Tornar és lluny parla sobre
la vellesa. El poeta percep el final a prop, té la mort a tocar i en parla
obertament. Malgrat el seu passat, en els poemes no se li filtren influències
religioses. La vida se li escapa i ens ho explica sense transcendència. Ens
trobem davant un llibre intel·ligent, ple d’un saber franc. És difícil fer-ho
senzill i fàcil i que sigui veritat, i Garriga n’és capaç. La seva poesia
traspua ironia i escepticisme. Utilitza versos sense títol, sense majúscules
(ni darrere els punts), amb un llenguatge planer. Aquests versos minúsculs els entenc com un gest
d’humilitat, com si no volgués donar-se importància i just el que aconsegueix
és ben bé el contrari: la grandesa d’uns poemes breus que es van assaborint en relectures
posteriors.