Ombres - Francesc Garriga Barata

© Bocins Literaris

Títol: Ombres

Autor: Francesc Garriga Barata

Any: 2000

Edicions Proa

Quan vaig descobrir en Francesc Garriga Barata amb el poemari Tornar és lluny ja sabia que hi tornaria un dia o un altre. Agafo Ombres (que va ser escrit uns anys abans, quan el poeta encara no tenia el reconeixement merescut que més tard se li donaria) expressament. Vull anar una mica enrere en el temps per comparar els poemes d’aleshores amb els darrers. I no hi trobo cap diferència: per a mi, són iguals de bons. Que arbitrària l’arribada de la popularitat, i que poc relacionada amb el talent!

A Ombres el poeta es fa gran i amb la vellesa es vol desprendre de la màscara protectora. Com expressa a la divisa que enceta el poemari, se sent carn viva. Es despulla perquè no val la pena amagar-se. Ja no té edat per arrossegar mentides que li fan tremolar la veu. Els seus versos són íntims, ens parla d’ell mateix.  D’un desig que li arriba massa tard i que ara no sap ben bé què fer-ne i de les ombres (paraula que escampa gairebé una vintena de vegades pel llibre) que l’acompanyen. Poeta solitari, Garriga es fa preguntes, filosofa. Vol trobar els mots imprescindibles i ho aconsegueix amb uns versos lliures que ja no deixaran de ser-ho.

“Si ponderem l'espai i el temps

podrem de nou, en lluna nova,

cuinar a foc lent i amb flor de sal,

l'arrel eixuta dels desitjos

que assaonaven nit i somni”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“L'amor s'esmuny pel clot ombriu

d'un temps que no és silenci ni paraula,

camí cap a la franja de l'oblit”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“Però som lladres massa vells

per a escalar les tanques del record”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“La gota de silenci que ens guardava la vida

caigué sobre nosaltres com un xàfec”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“Només el temps.

Ni seny ni cor:

el temps.

L'allarguen les paraules.

L'escurça el goig”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“¿Qui deia que podríem sobreviure

només amb l'ànima?”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“A la recerca d'unes mans obertes

massa camins han mort enlloc.

Benaurada l'Arcàdia on fornicaven

els déus, els homes i les bèsties

sense necessitat de ser feliços”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“Els pensaments que hem bandejat per dòcils

mosseguen els racons de la tristesa”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“Peons en la foscor

llegim només les ombres,

penyora última de llum,

i amb ulls miops classifiquem les coses

al fons de la caverna”

Ombres - Francesc Garriga Barata

“Va cap a casa

d'esma,

no s'adona que el temps l'ha despullat

de la disfressa.

Comença a ser carn viva”

Ombres - Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny- Francesc Garriga Barata

© Bocins Literaris

Títol: Tornar és lluny

Autor: Francesc Garriga Barata

Any publicació: 2013

Proa

Arran de la mort de Francesc Garriga el 2015, trobo Tornar és lluny. No havia llegit res d’ell i m’agrada. El descobreixo un cop mort: sensació que he fet tard una altra vegada. No hauria de ser difícil conèixer poetes vius i que m’agradessin. Em queda investigar la seva obra anterior i Swing una obra pòstuma que La Breu Edicions ha editat.

Nascut a Sabadell, fou un monjo franciscà caputxí que visqué a l’Amazònia. De retorn, va exercir la docència combinant-la amb la poesia. Quina injustícia per a ell que fos tardanament reconegut! Els premis a la seva carrera poètica, iniciada molts anys abans, li van arribar vorejant la seva fi (el prestigiós premi Carles Riba, el 2012).

Tornar és lluny parla sobre la vellesa. El poeta percep el final a prop, té la mort a tocar i en parla obertament. Malgrat el seu passat, en els poemes no se li filtren influències religioses. La vida se li escapa i ens ho explica sense transcendència. Ens trobem davant un llibre intel·ligent, ple d’un saber franc. És difícil fer-ho senzill i fàcil i que sigui veritat, i Garriga n’és capaç. La seva poesia traspua ironia i escepticisme. Utilitza versos sense títol, sense majúscules (ni darrere els punts), amb un llenguatge planer. Aquests versos minúsculs els entenc com un gest d’humilitat, com si no volgués donar-se importància i just el que aconsegueix és ben bé el contrari: la grandesa d’uns poemes breus que es van assaborint en relectures posteriors.

“la vida em deu una mentida”

Tornar és lluny. Francesc Garriga Barata

“raurà el secret de viure a perseguir

les coses que s'escapen

enllà del que ja guardes

a toc de cor o seny?”

“excuses, sempre excuses

per a la feina d'estimar”

Tornar és lluny. Francesc Garriga Barata

“li aguanto la mirada
al vell que em mira recelós
des del mirall.
em dolen les arrugues del seu rostre”
Tornar es lluny. Francesc Garriga Barata

“de mi a mi

quin llarg viatge!

que inútil sense un tu,

sense un nosaltres”

Tornar és lluny. Francesc Garriga Barata

“ninot trencat

m'invento cada dia

maneres noves de compondre'm”

Tornar és lluny. Francesc Garriga Barata

“és alta la muralla que separa

desigs i inapetència,

com puc saltar-la amb peus de fang?”

Tornar és lluny. Francesc Garriga Barata

“de les mil noses que acompanyen

el desgavell de cada dia,

desfer-me'n”

Tornar és lluny. Francesc Garriga Barata