“Va ser així que vaig arribar a aquell moment tan particular en què encara es pot triar, el moment en què es pot triar el futur dels sentiments propis. En aquell instant era al capdamunt del tobogan: encara podia decidir baixar per l'escala, marxar, fugir-ne ben lluny amb l'excusa d'algun imperatiu tan fal·laç com important. O bé em podia deixar endur, asseure'm a la barana i lliscar amb aquella impressió dolça que fa que no puguem decidir res més ja, que no ens puguem aturar, que confiem el nostre destí a un camí que no hem traçat nosaltres”

Esperant Mister Bojangles. Olivier Bourdeaut