“Atès que, a l'època que vivim, no existeix cap substància sana, atès que el vi que hom beu i la llibertat que hom proclama són adulterats i derisoris, atès que cal finalment una singular dosi de bona voluntat per creure que les classes dirigents són respectables i que les classes domesticades són dignes d'ésser alleujades o compadides, no em sembla- conclogué en Des Esseintes- ni més ridícul ni més foll de demanar al meu pròxim una suma d'il·lusió”

A repèl. Joris-Karl Huysmans