“tots ballàvem al so dels seus acords, meravellats però resignats, admirats però cansats. En menys de dos mesos havia aconseguit subjugar-nos completament als capricis dels seus requeriments, que indubtablement excel·lien sobre els nostres, però que sempre eren els <<seus>>. Goethe anihilava tot el que era al seu voltant, i igual que el perfum intens d'algunes flors emmascara el d'altres més tímides, l'autor del Werther, amb la seua forta personalitat, reduïa tant la nostra que ens feia invisibles”

El secret de Goethe. Martí Domínguez