 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: El secret de Goethe
Autor: Martí Domínguez
Any: 1999
Cercle de Lectors
El
secret de Goethe del Martí Domínguez, és el
segon llibre de la trilogia sobre la il·lustració, iniciada amb Les confidències del comte de Buffon i
acabada amb El retorn de Voltaire.
Els tres llibres però es poden llegir de forma separada. Aquest concretament va
ser premiat amb el Prudenci Bertrana l’any 1999.
El llibre ens relata una part
de la vida del gran Goethe quan va estar a Roma i a Nàpols explicada per
Tischbein, amic seu i pintor que fou conegut (poc) com el Tischbein de Goethe ja que pintava els paisatges que Goethe li
demanava. Sota la mirada d’un Domínguez convertit en Tischbein podrem gaudir
com si fóssim el propi Goethe, primer del descobriment de la Roma de finals del
segle XVIII, l’ambient artístic que es vivia a la via del Corso on Goethe es va
hostatjar a la casa que el pintor compartia amb altres amics, una ciutat que va
apropar als dos personatges i va fer sorgir una amistat intel·lectual motivada
per les ganes de saber, tot i que l’egocentrisme i ensuperbiment de Goethe en
marqués posteriorment la distància; i en segon lloc el descobriment de Nàpols,
amb excursions al Vesuvi, als jaciments arqueològics de Pompeia i Herculà i al golf
de Nàpols, que enamora a aquells que el trepitgen. Això mateix li passà a
Goethe, a qui li va transformar la forma de viure; a Tischbein, que va fer de
Nàpols el seu lloc de residència i a Domínguez, que traspua al paper l’amor que
té a aquesta regió italiana.
A la novel·la se’ns presenta
un Goethe que no vol ser recordat pel llibre que el va fer famós, Les penes del jove Werther, perquè té
altres obres de les quals se sent més orgullós i considera que les entela.
Tischbein tampoc vol ser recordat per ser el pintor de Goethe. I és que com diu
l’autor, ningú pot triar per allò que serà recordat. Domínguez, homenatja
Goethe i el seu Werther amb aquesta
novel·la. Haver-la llegit prèviament hi afegeix valor, tot i que no és necessari
per a la lectura.
Goethe és molt absorbent i en
tot moment sap que serà immortal, creu en la seva posteritat i fa plans utilitzant
a Tischbein per formar el mite Goethe.
La manca d’humilitat de l’escriptor molesta al pintor, que no vol convertir-se
en un esclau d’ell ni deixar-se dominar, i se’n separa. Vol fer el seu camí. La
relació es refreda, però malgrat que les seves vides divergeixen amb el pas
dels anys, l’amistat que es va iniciar a Itàlia es manté en el record dels dos
homes. Anys més tard (possiblement aquesta part ja no sigui fidel a la realitat)
es retrobaran a Weimar, que és on viu Goethe i on Domínguez aprofita per
construir el desenllaç de la novel·la i explicar el títol del llibre que està relacionat
amb la novel·la de Werther i una
conversa real que Goethe va tenir amb Napoleó que n’era un gran admirador i que
li va qüestionar (a ell, a l’altiu Goethe!) un fragment. A partir de fets
reals, la coneixença de Tischbein-Goethe i la conversa entre Goethe-Napoleó,
Domínguez crea El secret de Goethe, barrejant
veritat amb ficció, com va fer en el seu primer llibre i com ha continuat fent
en llibres posteriors.També se serveix dels grans coneixements de Goethe, que a
part de poeta i filòsof, dominava moltes matèries entre elles la història
natural (com en Domínguez), per descobrir-nos un home que, com el seu Faust, tenia una necessitat insaciable i
inesgotable de saber i que volia adquirir el coneixement com a eina per assolir
la immortalitat.
Si us agrada Goethe, Roma,
Nàpols, Itàlia, l’època de la il·lustració, l’art, la literatura... us agradarà.
Domínguez, a més de bon naturalista, s’endevina un amant de l’art i la pintura,
la poesia i d’Itàlia com a lloc productor de cultura. Coneix bé Roma i la
Campània i aprofita aquest coneixement que té per situar bé
el seu llibre.