“cada any hi ha menys pensaments que visitin els homes, perquè la fusta de les nostres ments es malgasta (la venem per alimentar focs d'ambició innecessaris o l'enviem a moldre) i gairebé no els queda ni una branqueta on posar-se. Ja no nien ni crien entre nosaltres. Quan arriba alguna estació més agradable, potser, una ombra fina sobrevola el paisatge de la nostra ment, perseguida per les ALES d'algun pensament en migració tardoral o primaveral, però, si mirem enlaire, som incapaços de detectar la substància del pensament mateix. Els nostres pensaments alats es converteixen en aviram”

Caminar. Henry David Thoreau